“Si et surt a compte o no, ho has de valorar amb temps”
Josep M. Enciso, de Vic, va començar amb 22 anys i disposa d’una furgoneta amb rampa, adaptada a clients amb mobilitat reduïda
VIC. EL9NOU. TXELL VILAMALA.- Milers d’hores de volant. És el que sumarien Josep Maria Enciso i el seu pare si, com amb el comptaquilòmetres, fos possible tenir registrats tots els trajectes que han dut a terme. Ell va començar de jove, amb 22 anys, influït pel que havia mamat a casa, i ja fa temps que es dedica en exclusiva al servei de taxi.
Això li ha carregat la motxilla d’anècdotes i li ha servit per reafirmar-se en dues idees fonamentals. La primera, que l’ofici tant demana picar pedra com serenor: “Hi ha dies que vas de bòlit i d’altres que estàs parat. És important aprendre a gestionar-ho i mirar si et surt a compte amb perspectiva, perquè si no tiraries la tovallola al cap d’un mes o unes setmanes fluixes.”
L’altra cosa que ha descobert a base d’experiència és que el sector es caracteritza més per les desavinences que la cordialitat: “La llei diu que només hauríem de carregar al municipi on tenim la llicència, però no sempre es compleix. Costa que anem tots a l’una.” En el seu cas, ara es dedica sobretot al transport escolar, però també ha anat fent cartera de clients que ja el coneixen i l’avisen per desplaçaments a l’aeroport, sopars de colla… “I gent que recollim puntualment a la parada de davant l’estació o via el telèfon i l’aplicació del taxi de Vic.” Per contra, un passatger clàssic que es va fent fonedís és el que per tractaments de salut va cada dia o molt sovint a l’hospital, ja que “aquest servei l’ha passat a prestar directament la Seguretat Social”.
Després de gairebé 15 anys en actiu -cinc simultàniament amb el seu pare, abans que es jubilés-, una de les coses que el fa sentir més orgullós és haver-se decidit al seu moment a comprar la primera furgoneta adaptada amb rampa: “No la fem servir cada dia, però sí que sempre podem garantim un servei inclusiu i apte per a persones amb tot tipus de mobilitat.”
