Seguretat ciutadana: L'assignatura pendent
BARCELONA.- La majoria dels veïns i comerciants consideren que la sensació de seguretat durant els últims anys ha estat semblant a la que es va registrar en el mandat anterior
Els barcelonins perceben una estreta relació entre l’augment de gent sense recursos i la delinqüència
Ni millor ni pitjor que fa quatre anys. Les associacions de veïns i comerciants perceben que el nivell de seguretat a Barcelona durant els últims anys es manté semblant al del període 2004-2007, en el qual es vinculava la inseguretat al creixement de la ciutat. En l’anàlisi, però, apareix un altre element: la crisi. A excepció de la policia, que no ha vinculat mai, oficialment, la creixent falta de recursos econòmics amb la delinqüència, els barcelonins sí que creuen que ha estat un factor decisiu per explicar l’increment puntual de certs delictes, com ara els robatoris o els atracaments violents. La sensació generalitzada entre els veïns és que la policia ha multiplicat la seva presència al carrer, un increment clarament insuficient, ja que la majoria dels ciutadans continuen sentint-se insegurs, segons l’última enquesta de victimització.
Joan Carles Molinero
cap dels mossos de barcelona
“Ha millorat la seguretat en els darrers anys a Barcelona. Junt amb la Guàrdia Urbana, hem destinat més policia al carrer, i aquest augment s’ha notat en les estadístiques de delictes, que han anat millorant amb el pas dels anys. També ens hem sabut adaptar a la realitat de Barcelona: per exemple, hem creat patrulles mixtes entre Mossos i Urbana que han estat molt ben acollides pels veïns i comerciants de la ciutat. Hem canviat diversos mètodes per millorar efectivitat i poder enxampar els delinqüents in fraganti. Aquests canvis ens han permès augmentar el nombre de detencions i imputacions, fet que demostra que estem fent bé la feina des del desplegament. Després de dos anys molt dolents, el 2010 es va reduir el nombre de furts, un dels delictes que més es cometen a Barcelona, i tot apunta que el 2011 encara es reduirà més”.
Miquel Sellarès
centre de documentació política
“La seguretat de Barcelona és al nivell europeu, però no respon a l’excel·lència que volíem per al model policial català. Hi ha una descoordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, que són la policia de Catalunya, i una reticència de la Guàrdia Urbana a col·laborar amb la Policía Nacional. Després de les municipals calen canvis a fons a la Guàrdia Urbana i el sanejament d’algunes de les seves unitats. L’alcalde ha d’assolir la màxima responsabilitat política de la seguretat”.
José Maria Sánchez
secretari general STAC barcelona
“Ara no surt a compte assaltar un taxi perquè hem reduït molt la recaptació arran de la crisi. A més, ara els clients també poden pagar amb targeta i els taxistes tenen menys diners en efectiu a dins del cotxe. El nombre de denúncies per robatoris s’ha reduït molt en els últims anys a Barcelona i les poques que hi ha són en el torn de nit”.
Salvador Albuixech
vicepresident fundació barcelona comerç
“El comerç ha passat per una època difícil, sobretot el 2010, amb alguns assassinats de botiguers que van fer créixer la sensació d’inseguretat per la falta de visibilitat de la policia. La percepció, però, ha començat a canviar arran de la creació de les patrulles mixtes el Nadal passat, cosa que ha tingut continuïtat durant aquest any. Continuem tenint estrebades i furts en les botigues, però la sensació de seguretat entre els comerciants és molt més alta perquè aquest patrullatge ens dóna més garanties. Ara la nostra feina també inclou demanar als comerciants que continuïn denunciant els delictes, perquè ens estem trobant casos en els quals els comerciants no denuncien els delictes menors, ja que consideren que no serveix per a res. I és important denunciar-ho perquè apareguin aquests delictes a les estadístiques”.
Javed Ilyas Qureshi
associació de treballadors pakistanesos de catalunya
“Hi ha hagut un augment del nombre de policies que demanen els papers als immigrants en els últims anys. Però la seguretat continua igual que fa quatre anys, ni ha empitjorat ni ha millorat durant aquest període. Hi continua havent robatoris de bosses al metro, a la Rambla i al centre de la ciutat. I la policia continua arribant tard. No crec que hagi millorat la seguretat en aquests últims quatre anys”.
Damià Matamala
Col·legi de joiers de catalunya
“Del 2007 al 2009 vam notar un increment molt important del nombre de delictes a les joieries, però ara s’estan reduint i, si tot continua igual, podríem tancar el 2011 amb unes estadístiques semblants a les del 2008. De la policia, no en tenim cap queixa: fa la seva feina i deté els autors dels delictes. No tinc la percepció que hagi augmentat la inseguretat en aquests últims quatre anys. El problema és la falta de resposta judicial. Avui dia, és molt fàcil robar a Barcelona, Catalunya i Espanya”.
Jordi Matador
membre plataforma raval per viure
“La percepció d’inseguretat ha augmentat en els últims quatre anys. Les estadístiques policials que diuen que baixa el nombre de delictes estan falsejades. Hi ha moltes agressions i robatoris que no es denuncien i, per tant, no computen en les dades, però generen molta inseguretat. Els serveis d’urgències dels ambulatoris estan plens de gent que ha estat agredida dia rere dia. A més, en els últims dos anys, també ha augmentat la presència al barri de menors magrebins sense feina que es dediquen a cometre furts. Ara, a banda de prostitució i drogues, també tenim furts”.
Charo Martínez
PORTAVEU PER UN EIXAMPLE SOSTENIBLE
“Aquests últims quatre anys han estat terribles. Han robat en un munt de pisos i comerços. Indiscutiblement, la sensació d’inseguretat ha estat molt alta en el barri de l’Eixample. Nosaltres mantenim una relació excel·lent amb els Mossos d’Esquadra, que estan fent molt bé la seva feina i no en tenim queixes. La policia també està desesperada perquè se sent impotent a l’hora d’intentar reduir el nombre de delictes. Esperem que en el futur canviï la situació actual, que és dolenta. Volem molta més seguretat al barri, però també som conscients que no tindrem un miracle d’un dia per l’altre”.
Gala Pin
Plataforma veïnal de barceloneta
“La invasió de turisme ha provocat en els últims quatre anys un trencament del teixit social del barri i un augment de la percepció d’inseguretat entre els veïns i comerciants de la zona. Aquesta sensació, però, no és igual al nivell de seguretat real, que es regeix per altres indicadors. Pel que fa a la percepció alta d’inseguretat, també hi ha contribuït en gran mesura l’increment molt important del nombre de persones que han anat a parar a l’atur i, en general, els efectes devastadors de la crisi, que han provocat un creixement puntual del nombre de furts en alguns punts del barri de la Barceloneta”.
Javier Bonomi
pRESIDENT DE FEDELATINA
“En el col·lectiu immigrant hi ha hagut avenços, perquè la immigració està més regulada i la gent és conscient que pot perdre els papers en cas de ser denunciats o de cometre qualsevol delicte. Estem contents que la crisi no hagi fet créixer la delinqüència entre els immigrants sud-americans. Tothom és conscient de les dificultats que s’han de passar per aconseguir els papers. Un 98% dels immigrants no s’arrisca que no li renovin per cometre un delicte”.
Jordi Bonet
president de la fav
“No hi ha un augment d’inseguretat, però sí un increment de la percepció d’inseguretat, en bona part pel tractament mediàtic que s’ha fet d’alguns casos. El que ens preocupa és que l’alarmisme que creen els mitjans de comunicació no comporti després mesures en contra dels drets de la ciutadania. Som partidaris de parlar de seguretat des de diversos àmbits, no només de l’abordatge policial. S’ha d’apostar per la mediació”.
Jaume Torrens
associació veïns sagrada família
“Ni millor ni pitjor que abans de 2007. Hi ha hagut moments en què la inseguretat ha pujat, i d’altres en què ha baixat. Nosaltres no hem viscut gaires problemes de seguretat al barri; tan sols hem tingut problemes puntuals a la sortida d’algunes escoles, on hi ha hagut agressions i alguns atracaments a alumnes, però res més. Crec que, en general, el nivell de seguretat a la ciutat és mitjà”.
Menys delictes, però creix la inseguretat
Barcelona s’ha convertit en els darrers anys en territori de carteristes, grups organitzats de lladres que actuen principalment en el metro i en espais amb més acumulació de turistes, com ara el centre de la ciutat. El punt més àlgid de la problemàtica es va registrar el 2009, quan els jutjats de la capital catalana van obrir 7.802 diligències per faltes de furt, més del doble de les registrades en els quatre anys anteriors. El gran increment del nombre de furts de fa dos anys va obligar l’Ajuntament i la Generalitat a prendre mesures urgents, que es van traduir en més agents al carrer, més col·laboració entre cossos policials, i en canvis estratègics en els dispositius per poder enxampar els lladres in fraganti, una de les úniques vies per aconseguir que el carterista reincident acabi a la presó.
Des del “mal any” del 2009, com el va definir l’alcalde mateix, Jordi Hereu, les dades de furts –les faltes i els delictes– van baixar al voltant d’un 4% el 2010, i tot apunta que continuaran reduint-se fins a nivells d’altres anys durant aquest 2011, gràcies a la reforma del Codi Penal. Tot i la reducció d’aquests fets delictius, la sensació d’inseguretat entre els ciutadans es manté. La darrera enquesta sobre victimització (2010) revelava que 350.000 veïns de la ciutat havien estat víctimes d’algun delicte. La crisi econòmica ha repercutit negativament en la sensació d’inseguretat, ja que veïns i comerciants l’associen als repunts puntuals de robatoris amb intimidació en carrers i establiments, sobretot en joieries. Els assassinats de comerciants en atracaments també han contribuït a generar percepció d’inseguretat. A tot això s’afegeix el gran augment del nombre de robatoris en domicilis experimentat l’any passat (un 18% més), un increment imprevist que ha obligat Interior a demanar als Mossos que prioritzin la lluita contra aquest fenomen
