Joan Miquel Capell "Cal crear una llicenciatura de policia". Abans de entrar a la Policía va ésser taxista i ara ha escrit un llibre sobre el cos
BARCELONA. ARA. ANNA PUNSÍ.- Joan Miquel Capell (Barcelona, 1960) fa més de mitja vida que treballa als Mossos. Va deixar de conduir un taxi per ser agent i ha arribat a comissari. 28 anys després escriu Ser policia(Plataforma Editorial), un manual dirigit als futurs aspirants.
Per què es va fer policia?
Quan vaig presentar la instància l’any 1982, era una oportunitat de futur, de tenir una feina fixa. Aleshores era taxista i vaig passar a ser funcionari. El repte d’una policia nova també m’atreia. No imaginava que arribéssim tan lluny.
I la vocació?
La vocació és molt perillosa perquè primer has de definir en quin tipus de policia penses i amb quina vocació. Si és com la de Harry Callahan -el protagonista de Harry el Brut-, em preocuparia. Si parlar d’un policia vocacional vol dir que és una bona persona, que estima la societat que ha de servir, endavant.
S’ha inventat un verb per definir què fa la policia…
Sí, policejar. Resumeix moltes de les accions que fem: ajudar, cooperar, custodiar, detenir, investigar… Calen uns coneixements molt plurals i exigents. A l’escola s’ensenyen moltes coses però en poc temps. Jo proposo crear una diplomatura o llicenciatura de policia per normalitzar més aquesta professió. No ho està?
No del tot. Per als Mossos encara és una mica més anormal que per a la resta. Per exemple, no podem fer una persecució en calent dins de França d’algú que hagi comès un delicte a Figueres perquè la norma vigent no ens deixa, però sí que ho podrien fer el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. Volem ser una policia normal en un país normal.
Es va fer massa ràpid el desple-gament?
No. 28 anys no crec que sigui poc temps. Durant una època vam viure amb el dubte de si seríem capaços o no de desplegar-nos. Avui sense complexos podem dir que assumim la responsabilitat de la seguretat a tot Catalunya i ara cal pensar si hi ha d’haver canvis i millores.
Per què és tan complicat gestionar l’ordre públic?
No es gestiona l’ordre sinó el desordre. Per molt proporcional que sigui la força que utilitzi la policia, cada ciutadà tindrà la seva opinió. Si actues molt aviat i et precipites, pots provocar uns problemes, si ho fas tard, uns altres. Mai tindràs la certesa que ho has fet en el moment exacte. En la planificació ens fonamentem en el precedent. Si mai s’havia atacat el Parlament, i no hi havia cap precedent, era més complicat muntar el sistema de defensa.
Creu que han perdut el principi d’autoritat?
Un policia perd el principi d’autoritat quan no actua correctament. I si no expliquem prou bé quines són les normes, com funcionem i quin és el nostre tarannà, algú pot pensar que hem de fer més coses de les que pertoquen o menys.
