Ens deixa Pau Riba que va dedicar una cançó als taxistes
El polifacètic cantautor Pau Riba ha mort aquest diumenge als 73 anys víctima d’un càncer de pàncrees. La seva vocació provocadora i iconoclasta el va convertir en un dels “enfant terrible” de la música catalana de finals dels anys 60 fins a convertir-se en un dels artistes contemporanis més especials. Va dedicar una de les seves cançons als taxistes, en el seu primer disc (1967).
BARCELONA.- Pau Riba (Palma de Mallorca, 7 d’agost de 1948 – Tiana, Barcelona, 6 de març de 2022) va ser músic, poeta i escriptor, va ser autor d’una trentena de discos. Riba va mostrar les seves senyes d’identitat al rock en català on Riba ja va mostrar les seves senyes d’identitat. Una de les cançons més popular va ser: la ‘Noia de porcellana’.
Net dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu, Riba va ser sempre un vers lliure a l’escena cultural. Nascut a Mallorca el 1948, va ser hippie i va viure uns anys a Formentera abans d’instal·lar-se a Barcelona. A la capital catalana va fundar a finals dels anys 60 el Grup de Folk com a alternativa popular a Els Setze Jutges d’Espinàs o Serrat, que no l’havien acceptat al grup en considerar que no tenien prou coincidència estilística.
Va participar en totes les edicions de l’històric Festival Canet Rock i es va consolidar com un referent de l’escena alternativa en català conservant sempre l’esperit contracultural i combatiu dels inicis.
Tot i el seu perfil alternatiu, Pau Riba ha estat un nom propi a l’ecosistema cultural català, amb reconeixement popular i col·laboracions als mitjans de comunicació.
També va destacar com a escriptor i poeta. Riba és autor d’una quinzena de títols, entre ells la novel·la ‘Ena’ (Quaderns Crema, 1987), algunes recopilacions d’articles i assaigs. Els dos últims són un sentit homenatge a la seva mare -‘Sa mi madre’ (Ara Llibres, 2014)- i la seva visió sobre el cosmos a ‘Història de l’univers’ (Males Herbes, 2021). Riba tenia a punt un altre llibre sobre la història de la música del segle XX, “és a dir, sobre l’electrònica”, tal com n’havia parlat una vegada.
El cantautor va tenir afinitat amb artistes com Pascal Comelade i Albert Pla, amb qui va col·laborar diverses vegades. També va col·laborar als inicis del grup de dos dels seus cinc fills, Pauet i Caïm (Pastora). En els darrers anys de la seva vida va forjar una aliança amb els gironins ‘Orchestra Fireluche’, un conjunt instrumental amb instruments de joguina. Amb ells va publicar dos àlbums, el darrer aquest mateix any, i va continuar actuant fins fa pocs dies.
Taxista, ja no vaig al cel
Però no et posis trist i queda’t els diners
Busca un nou passatge
Jo me’n vaig a peu
Trobaràs potser una noia
Fent senyal amb una mà
Tu faràs girar la porta
I ella pujarà al davant
Mirarà pel parabrises, i tu endevinaràs on va
Posaràs el cotxe en marxa
I el motor s’us endurà
Taxista, no preguntis res
No baixis bandera, tot anirà bé
Fes la carretera i no pensis res més
Veuràs com per les finestres
Els minuts es tornen d’or
Com el dia es torna càlid
I els colors es fan tresors
I com entre els camps de taronges
I els prats verds coberts de grocs
Anireu ficant-vos dintre
D’una immensa flor de foc
Taxista, t’he de dar un consell
és si és que aquesta història es fa realitat
Oblida la feina, que no hi perdràs pas
Sé que al cap de poca estona
Ella es posarà al volant
I el teu cotxe com un còndor
Es començà a enlairar
Volarà per entre els núvols
Sobre el mar dins els volcans
I per buides nits, eternes
Amb els astres per companys
Taxista, ja no et caldran telescopis
Per entrar el regne dels Cels
Ja no et caldran calidoscopis
Per ser un fill de l’Univers
Ja no et caldran microscopis
Per posar un peu a l’infern
Ni et caldran estetoscopis
Per trobar l’amor etern
Taxista: Sort! Que tinguis sort
