El taxi no arriba a pactar mesures mentre la professió toca fons
* L’Administració els dóna una setmana per acordar fórmules que redueixin la flota
* El regidor Freixedes admet que veu «amb bons ulls» la idea de la regulació horària
* Reunió d’urgència per salvar un sector en profunda depressió
BARCELONA. EL PERIODICO. CARLOS MÁRQUEZ DANIEL.- Els de dins es llancen els plats pel cap i els que són a fora diuen que no se senten representats. Ahir es va arribar al clímax de la divisió endèmica que manté el sector del taxi empantanegat des de fa anys. Ara, quan la crisi els ha fet tocar fons, l’Administració els ha donat una setmana perquè acordin mesures que ajudin a pal·liar la gran baixada de clients. Si no s’hi presenten de la mà dimecres que ve, serà el gestor públic qui prendrà les decisions.
Malgrat el sol, a la Zona Franca hi feia un fred incòmode que gelava els peus. A primera hora van començar a arribar-hi taxistes, convocats a través de les radioemissores per fer pressió davant la seu de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), on el seu president, el regidor Eduard Freixedes, rebia els representants de les nombroses associacions que portaven les reivindicacions sota el braç. La situació convidava a recordar la batalla dialèctica que a La vida de Brian mantenen el Front Popular de Judea i el Front Judaic Popular: tots volen el mateix, però ho expressen de maneres diferents i no semblen adonar-se’n. O no ho volen.
Davant d’aquesta tessitura, Freixedes va expressar a aquest diari el seu convenciment que és necessari «fer alguna cosa perquè és evident que al carrer hi sobren taxis». Ja està previst que a partir del març els xòfers disfrutin de dos festius més al mes, una proposta que trauria 1.000 vehicles de l’asfalt al dia (en circularien uns 7.000 alhora) però que el regidor considera insuficient. Entre els plantejaments que ahir hi havia sobre la taula, el president de l’IMT sembla decantar-se per la regulació horària que suggereixen l’Stac i la Utam, per la qual els taxis amb un conductor tindrien el taxímetre limitat a 12 hores al dia, i els que circulen amb dos xòfers, a 18 hores. Els empresaris del taxi -propietaris de diverses llicències que exploten amb assalariats- no volen sentir parlar d’intervenir el temps de treball, ja que, asseguren, això els obligaria a haver d’acomiadar un munt de gent.
PEDRADES INNECESSÀRIES
Mentre la reunió vivia moments de tensió, al jardí de l’edifici s’organitzaven grups no menys encesos en què corrien rumors de tota mena. Cap a les 11 es va decidir tallar la Ronda Litoral. Van ser 20 minuts en què es van cridar consignes com «un taxi, un conductor» i en què la trentena d’agents dels Mossos i Guàrdia Urbana es van dedicar a observar. La cosa es va posar lletja quan es va obrir el trànsit. Van passar taxis amb passatge, i alguns indignats van començar a llançar pedrades, trencant vidres i retrovisors de companys que només intentaven fer la seva feina. Per sort, la majoria els va recriminar aquesta violència gratuïta i la cosa es va quedar així, sense que anés a pitjor.
Una menció a part es mereix la representativitat del sector. Els taxistes es van queixar que els assistents a la reunió no han estat votats per ningú. Freixedes es va prestar a celebrar eleccions per elegir delegats, però això, va dir, allargaria el termini per actuar. «Hem de fer alguna cosa i ha de ser ja», va afegir.
