Desde l’STAC us desitgem una Feliç Diada de Sant Jordi 2021

Des del Sindicat del Taxi de Catalunya us desitgem una Feliç Diada de Sant Jordi 2021

Centúries i més centúries enrere es va presentar a les terres catalanes, a les portes de la vila de Montblanc, un drac espaordidor, que es podia moure en els tres elements, perquè volava, nedava i caminava.

El drac, amb el seu alè fètid i verinós, matava i engolia els ramats i amenaçava la vila. Els cavallers més valents van intentar donar-li mort, però el drac els vencia amb facilitat.

Davant del terror que el drac imposava a la vila i a tota la comarca, el rei va convocar tot el poble i van acordar donar a la bèstia un parell de bens cada dia, cosa que va calmar el drac i va deixar tranquils els montblanquins. Acabats els bens, li van donar bous i cavalls, i quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig entre els habitants de la vila, cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei era l’encarregada de fer el sorteig. Enmig de la plaça, voltada de tot el poble, la mà innocent de la princesa va extreure el nom del primer montblanquí destinat al sacrifici. Era el seu! Tothom va esclatar en plors, però la princesa va sortir a complir la seva sort. Es va acomiadar dels seus pares, de la gent de la cort i del poble, i se’n va anar cap al bosc, al cau del drac.

El bosc era bell i flairós, però la donzella no feia altra cosa que encomanar-se a Déu, tenint per ben arribada la seva hora. Però de cop i volta, es va sobtar de veure davant seu un jove cavaller, armat de cap a peus i cavalcant en un cavall blanc com una tofa de neu.

La princesa va pregar al cavaller que no s’exposés per ella a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia d’altres terres per salvar-la.

En aquell punt es va presentar el drac. La lluita va ser llarga. La bèstia bramulava, treia foc pels ulls, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, però el cavaller a la fi el va ferir sota l’ala esquerra, a l’indret on tenia el cor.

Llavors el cavaller va demanar a la princesa el seu cenyidor. El va agafar i amb aquella cinta va fermar el drac pel coll i va dir a la princesa:

–Preneu aquest lligam, el drac està vençut i us seguirà com un anyell.

Enmig de la plaça de Montblanc els esperava tot el poble. Amb un altre cop de llança, sant Jordi va rematar el drac, que en morir es va fondre a terra. I davant dels ulls admirats de tothom, allí on el drac s’havia fos, va néixer a l’acte un roser de roses vermelles com la sang. Sant Jordi va recollir-ne la més bonica i la va oferir a la princesa. I entre els crits de joia de tot el poble de Montblanc va sortir per la porta de la muralla, que encara avui és coneguda pel nom de portal de Sant Jordi.

Llegenda de Sant Jordi publicada al Cavall Fort número 833/834, de l’abril del 1997

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *