Barcelona va rebre l'any passat 7,13 milions de turistes, una xifra superior a la registrada l'any 2007, abans de la crisi, i va sumar més de 14 milions de pernoctacions

Miguel A. Martin

  • Ciutat per visitar i viure

  • A causa de la gran oferta, l’ocupació va baixar fins al 74% de mitjana, i els preus han disminuït

  • Veïns d’algunes zones critiquen la massificació

  • BARCELONA.- Barcelona és una ciutat de moda, tothom la vol visitar i vol viure-hi el somni mediterrani. Però també és una ciutat per viure-hi i treballar-hi i la relació entre un sector que ha crescut i s’ha convertit en pilar econòmic i un veïnatge que es creu cada vegada més ocupat, no és gens fàcil.

    Miguel Ángel Martín

    president inst. metrop. del taxi (IMT)

    “El turisme és fonamental per mantenir la rendibilitat del sector del taxi en temps de crisi. El que fa que es mantingui la rendibilitat del sector és aquesta sobredimensió de la demanda que comporta el turisme. Això sempre ha estat important, però en els últims tres o quatre anys ho és encara més. El turisme fa que compensem una mica els mesos més fluixos i tenim sort de les fires que es fan a Barcelona: Mobile World Congress, Construmat, Alimentaria… És la combinació de l’usuari de la ciutat, que no deixa d’agafar el taxi, tot i que potser ho fa amb menor freqüència, i els sis mesos que vivim amb una arribada important de persones de fora del nostre entorn més proper. El fet que el turisme es concentri al centre de la ciutat tampoc ens perjudica gaire. Les parades del centre sí que estan més sobreocupades però no comporten problemes de cap tipus. Sí que és cert que últimament, hi ha queixes al parc Güell. És un carrer molt estret, hi ha taxis, autobusos, molta gent que entra i surt. És un punt on hem tingut alguna queixa que intentem solucionar amb el districte i la Guàrdia Urbana. L’assignatura pendent per als taxistes és la dels idiomes. No és una obligació i no la imposem. És cert que hi ha escoles de formació de taxistes que ofereixen cursos de formació continuada en anglès però l’oferta és escassa, no hi ha gaire gent que hi

    assisteixi. Sí que és cert que és un tema que ens hem de plantejar més seriosament des del mateix Institut Municipal”.

    Jordi Clos

    President del gremi d’hotels
    “Avui el turisme viu un moment extraordinari. Després del sector industrial, és el sector econòmic més potent a Barcelona, el més estable i el més segur. Genera el 15% del PIB de manera directai afecta de manera indirecta comerços, restauració, museus, taxis, oferta lúdica, etc. Mentre altres sectors estan vivint uns moments difícils, nosaltres estem mantenint l’ocupació. Hem caigut en preus, però estem absorbint la nova oferta i, el que és més important, tenim una infraestructura hotelera que és l’enveja de moltes ciutats europees i això és el que ens permet acollir una sèrie de fires i congressos extraordinaris. Barcelona atrau, és una destinació molt escollida per tots els europeus, tant per al turisme com per als negocis, i això ens està consolidant d’una manera extraordinària. La gent de Barcelona és intel·ligent i hàbil i s’ha adonat que quan molts sectors han generat pèrdua d’ocupació, el turisme ha continuat creixent. El nostre sector ha aguantat i ha rebut ocupació d’altres sectors de l’activitat perquè és estable. En les darreres estadístiques, el 95% de la gent està convençuda que el turisme és bo i és necessari per a la ciutat, i el 87% diu que algú de la seva família treballa directament o indirecta amb el turisme i això és l’enveja de tothom. En aquest moment tenim un repte important. Estem situats en el lloc adequat, molt ben situats amb infraestructures hoteleres i ara ens toca lluitar per l’oferta. Hem de continuar creant oferta lúdica i cultural i millorant la que tenim. Ara és important que Barcelona sàpiga redistribuir el turisme a tota la ciutat. I per això cal infraestructura cultural i d’oci que faci possible la redistribució”.

    Gaietà Farràs

    president gremi restauració

    “Sort en tenim, del turisme en aquests moments. No només la restauració i l’hoteleria, sinó tota la ciutat tenim sort de la despesa que fa el turisme. Fa una sèrie d’anys que treballem en la promoció de la ciutat i competint amb altres ciutats per atraure més turistes i ara recollim aquests fruits. No fa tants anys, deu anys enrere, un dels problemes que teníem és que a l’estiu la ciutat quedava deserta totalment i molts restaurants tancaven tot l’agost per falta de clients. És un canvi brutal el que ha viscut la ciutat amb l’atracció del turisme. No crec que la convivència amb el turisme a la ciutat sigui complicada. Penso que el que s’ha viscut en els últims anys a Barcelona és l’arribada de la immigració i un creixement important del turisme. El que ha sentit el barceloní és una espècie de pèrdua d’identitat, perquè anava pel carrer i el metro i només sentia parlar en llengües estrangeres, però això no ha passat només pel turisme. Sobretot els mesos forts de l’estiu es dóna una major concentració però és una cosa que passa aquí i passa a tot arreu. Hem de veure com es pot esponjar la ciutat i descentralitzar l’atractiu turístic”.

    Ramona Raso

    viu a 50 metres de les rambles

    “No es pot fer ni un pas per les Rambles de gent que hi ha i fan molt de soroll i generen brutícia, sempre tirant les coses a terra. Amb les estàtues, els turistes fan rotllana i és impossible passar-hi. Ens ho posen difícil. Al mercat, a la plaça de la Boqueria no s’hi pot entrar dels turistes que hi ha. Els bars n’estan plens. I els turistes mengen aquelles safates de fruita que després et trobes tirades pertot arreu. Jo, quan els veig, els dic, “aneu-vos-en al vostre poble”. A les botigues de la Boqueria, els fan fotos, però moltes ja no els ho deixen fer. Els emprenyen. Jo he nascut al carrer Unió i ja en tinc 83, d’anys. Ja fa temps que vivim les incomoditats del turisme. En el meu bloc de pisos hi ha quatre apartaments i som només tres veïns. De cada pis, en van fer dos, d’apartaments, i estan molt bé. La gent que s’hi allotja és gent molt educada i no en tenim gaire, de problemes. Són matrimonis o famílies i saben estar-se”.

    Marco Antonio Merino

    Parada peix maresme a la boqueria
    “Al mercat, els turistes entorpeixen les compres dels que
    vénen pel producte fresc, com són el peix i la carn. A la fruita, els embotits i els bars els va bé, però als altres ens dóna problemes perquè eviten que els nostres clients hi arribin amb normalitat. Els turistes se’ns amunteguen per fer fotos i
    hem rebut moltes queixes de clients que desisteixen de comprar a la Boqueria perquè els és incòmode. Fa 14 anys que tinc la parada, i mai he estat tant
    incòmode com ara”.

    Jordi Bonet

    president de la FEd. ass. veïns (FAVB)
    “Un dels problemes que hi ha a Barcelona és que el model econòmic s’ha fixat molt en el turisme, representa el 15% del PIB i això provoca en molts casos una especialització en alguns barris de Barcelona, sobretot Ciutat Vella i la Sagrada Família, que viuen de manera més directa els problemes del turisme i on es generen alguns problemes de convivència. Sense renunciar al turisme, que és una interessant font d’ingressos i d’ocupació a la ciutat, cal repensar el que seria aquest model turístic i la relació entre oferta turística i veïnat. Creiem que els poders públics han estat massa complaents amb els interessos dels operadors turístics i no han escoltat la veu dels veïns i això ha produït una sèrie d’efectes. Un d’ells és la substitució del comerç de proximitat per activitats orientades exclusivament a l’oci turístic. Això en una ciutat compacta, com és el cas de Barcelona, amb una alta densitat i uns carrers estrets provoca en molts casos un problema de convivència entre activitats i veïnat però també el fet que els veïns es veuen expulsats dels seus territoris perquè no poden desenvolupar les activitats que acostumaven a fer perquè es veuen ocupats pels turistes. També amb els habitatges d’ús turístic tenim problemes a les finques. No només de sorolls o problemes de convivència sinó també d’assetjament immobiliari als veïns que encara hi viuen. També els vehicles invasius molesten els ciutadans. No només els autocars de la Sagrada Família també les corrues de bicicletes que ocupen Ciutat Vella, que dificulten la mobilitat dels veïns de la zona. Pensem que s’han d’acotar més aquestes activitats. No és una posició en contra del turisme però creiem que no tot s’hi val en nom del turisme. Cal posar ordre en aquesta qüestió i no crear un monocultiu turístic, perquè això ens preocupa. Que alguns barris s’especialitzin en turisme i no deixin espai per a altres
    activitats és preocupant. El repte seria descentralitzar el turisme però creiem que és difícil. No hem de deixar que el desenvolupament de la ciutat vingui marcat pels interessos dels operadors turístics. Molta gent
    no participa d’aquest creixement econòmic”.

    Franck Granados

    vicepresident apartur

    “Sembla que aquest any la demanda torna a pujar una mica però havia baixat per la crisi i des del 2007 el descens de preus ha estat important. Ara tenim els preus que teníem el 2003, estan molt continguts. Quant a la convivència, crec que és globalment molt satisfactòria. Fa 15 anys Barcelona no estava en el mapa mundial com ho està ara i tenia un nombre de visitants residuals. Les coses no es canvien d’un dia per un altre sense que impactin i és lògic que hi hagi una certa resistència al canvi que provoqui descontentament. Però crec que són situacions molt aïllades. Les enquestes ens apunten que és un petit percentatge el de gent que protesta. Hem de pensar que la gent que ens visita és com nosaltres i que som també turistes quan sortim a fora i que ens hem d’acollir bé. Cal resoldre sobretot els problemes d’inseguretat i delinqüència, els robatoris. També caldria descentralitzar l’activitat turística per no saturar el centre”.

    Javier Cottet

    president barnacentre

    “Barcelona actualment viu un moment molt bo en relació amb el turisme, excel·lent diria, i l’àrea de Barna Centre- Barri Gòtic com a centre històric
    de la ciutat també, ja que és el referent comercial, cultural i d’oci per al turisme que visita Barcelona. El comerç depèn
    en gran part del turisme, podríem parlar d’un 50% del
    negoci, tot i tenir en compte la diversitat comercial que engloba el nostre sector. La convivència entre
    turistes i barcelonins és gairebé perfecta, tot i què sempre s’han d’anar buscant equilibris i millorar aspectes, com per exemple l’oci nocturn. La ciutadania de Barcelona ha buscat el reconeixement internacional de la ciutat i sap la importància del turisme com a motor que genera riquesa i llocs de feina, i per tant, qualitat de vida.Ara cal pensar
    a llarg termini i elaborar acurades estratègies de futur per donar continuïtat i fer créixer un turisme de qualitat que sigui
    un motor econòmic per Barcelona, cuidar-lo i evitar que no
    se’ns giri en contra.

    Comments are closed.