Carrers de sempre, xofers nous

Nasir Iqbal Cheerma, que va arribar fa 23 anys a Catalunya, en fa 6 que és taxista
Nasir Iqbal Cheerma, que va arribar fa 23 anys a Catalunya, en fa 6 que és taxista

Barcelona | Diari Ara.- Rambla del Raval. Nasir Iqbal Cheema té 43 anys i en fa 23 que viu a Catalunya. Exerceix de taxista des de fa 6 anys. Sap “una miqueta” de català, però domina l’espanyol a la perfecció. “Hi havia molta feina per als xofers del taxi fins que va arribar la crisi l’any 2008”, adverteix. Abans feia de butaner al barri de Montalban i Moix, potser per això es coneix bé la zona: “Allò d’abans sí que era dur. El 99% de treballadors del butà som pakistanesos. Som gent responsable, treballem gairebé tot el dia. Som una comunitat de confiança, com la catalana”, reivindica Nasir. Ali Liakae arriba amb el seu cotxe. És taxista des de fa un any i mig. Parla perfectament el català i coneix bé totes les zones de Barcelona, una ciutat que estima. “Sí, és cert que encara de vegades pel color de la pell et pregunten si ets del Pakistan, i llavors no pugen, però sempre hi ha prejudicis, com a tot arreu”, explica.

L’associació Pak Taxi
Ja fa un parell d’anys del boom dels taxistes pakistanesos. Abid Mir és membre de la Pak Taxi, una organització que des del novembre del 2011 els agrupa, en té cura i els marca el camí. És jove i té taxi propi. Fa quatre anys que aprèn l’ofici a la ciutat. Al seu país natal ajudava al negoci familiar. “Això de taxista s’aprèn amb el temps. La primera barrera és l’idioma i les adreces, però és tan difícil com quan arribes a un món nou. Els catalans ens tracten molt bé, però ser novell, de diferent cultura, diferent color i no conèixer la ciutat no són precisament aspectes a favor nostre”, s’excusa.

Abid Mir detalla les dificultats del sector: “És un gremi molt tancat, no hi ha gaire bon rotllo. És cansat conduir mig dia per ciutat i rodalia, els ànims no sempre estan en les millors condicions”, afegeix. Els taxistes pakistanesos se solen reunir un cop al mes en una petita oficina d’una autoescola del centre. El secretari de comunicació de la Pak Taxi, Muhammad Ahsan Khan, admet que fan falta més cursets intensius de català i castellà.

Afirmen que el tracte que reben dels col·legues autòctons no sempre és cordial. “La gran majoria no ens diuen res”, asseguren amb la boca petita, però ser nou en una gran ciutat no deixa de ser un inconvenient. Des de l’associació no es nega que al principi hi hagués problemes, però ara ja no n’hi ha. “Estàvem poc habituats a les normes no escrites del món del taxi”, reflexionen els portaveus de la Pak Taxi, que intenta professionalitzar tots els conductors pakistanesos que exerceixen. El president, Shahzad Akbar Warraich, apunta l’aportació d’una nova segona generació de pakistanesos catalans, fills d’immigrants, “més familiaritzats amb la cultura, la llengua catalana i la ciutat”.

La falta de feina en altres àrees és el que ha portat tants compatriotes a deixar el negoci dels queviures i passar-se al món de les quatre rodes, seguint el model de Nova York o Londres, on hi ha molts pakistanesos al volant. La Pak Taxi prepara la reedició d’una guia del taxista, editada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci de Normalització Lingüística, un imprès que es publicarà en català i castellà, també en anglès i urdú.

Més d’un miler d’asiàtics
El secretari general del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), José María Sánchez Baena, afirma que no tenen cap problema amb els taxistes pakistanesos. No hi ha alarma gremial per l’augment dels xofers asiàtics. El conflicte té a veure amb el fet que “cada cop som més i cada cop anem més buits”, diu Sánchez. Barcelona ciutat acull més d’un miler de taxistes de l’Índia, Bangla Desh i el Pakistan, però només un centenar de llicències, la meitat a la Pak Taxi. Només en dos anys els xofers asiàtics s’han multiplicat per tres: han crescut en uns 700 professionals, al davant de colombians, marroquins i peruans.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *