Sóc autònom: no em puc posar malalt"

BARCELONA. ARA. THAÏS GUTIÉRREZ.- “Fa 19 any que treballo com a taxista i mai havia patit una crisi com aquesta”. Així resum la seva situació laboral José María Sánchez, taxista de Barcelona, que per evitar patir una forta baixada d’ingressos només ha trobat una solució: fer més hores.
“Tots els taxistes estem fent el mateix”, explica, ja que “l’única manera de seguir facturant el mateix que abans de la crisi és fer moltes més hores. Ara les jornades tenen fins a 14 hores; si no ho fes, cobraria quasi un 50% menys del que cobrava fa tres anys”.
Els autònoms són un dels sectors de la població més tocats per la crisi. Segons dades de març de la federació de treballadors per compte propi ATA, vuit de cada deu autònoms han notat la baixada del volum del seu negoci, i la mateixa proporció asseguren que han tingut problemes per obtenir finançament.

A més, quatre de cada deu triguen un mínim de sis mesos a cobrar la feina.

Aquest és un dels problemes més greus que té Marc Manubens, arquitecte tècnic de Roda de Ter.
La crisi del sector de la construcció ha provocat que el nombre de clients i de projectes hagi caigut en picat en els últims tres anys, però a més té molts problemes per cobrar algunes feines ja fetes. “Em trobo amb molts clients que em paguen tard perquè no poden afrontar tots els deutes, però també n’hi ha alguns que no paguen”, diu. “Em vaig trobar amb un constructor que va fer suspensió de pagaments i jo no vaig veure ni un duro de la feina feta”, assegura. A més, hi ha el problema dels terminis de l’administració. “No compleixen els terminis que marca la llei -es queixa Manubens-. Sempre paguen tard i, a més, no ho fan fins que l’obra està acabada, però jo he hagut de fer-me càrrec de totes les despeses que suposa una obra”.
La crisi ha afegit un nou problema als que ja tenia aquest col·lectiu: per no perdre clients, els autònoms treballen fins i tot malalts.

“Als taxistes no ens surt gens a compte agafar la baixa per malaltia perquè hem de seguir pagant la quota mensual i amb la misèria que ens donen de baixa no arribaríem a finals de mes”, es queixa Sánchez. Per això, explica, molts companys opten per fer trampes i posar algú a treballar al seu lloc, sense els permisos corresponents, quan tenen un problema de salut greu. Si no, assegura que van a treballar quan sigui. “Fins i tot doblegat de febre he anat amb taxi”, resumeix. Marc Manubens hi està d’acord. “Els autònoms no ens podem posar malalts”, diu. “Jo he anat a treballar amb febre, amb angines i trobant-me fatal. No puc córrer el risc de perdre un client”.

“Els més castigats”

Francisco de Palacio, director de relacions institucionals de l’ATA, destaca que “aquesta és la primera crisi econòmica en què els autònoms són els més castigats”. Segons ell, s’ha donat una “conjunció fatal d’elements” que ha produït aquesta situació. I els explica: “Hi ha una falta de liquiditat que castiga molt els autònoms, que s’ha sumat a la morositat, tant de les empreses privades com de l’administració, i a la baixada normal de negoci per la crisi. Això ha provocat una situació molt difícil d’aguantar”. De Palacio apunta que les vies de solució són diverses. En primer lloc, reclama “més confiança perquè els consumidors tornin a consumir”. També demana que es reactivi el crèdit i que les administracions públiques apliquin la llei i paguin els seus deutes. Finalment, exigeix “revisar la fiscalitat dels autònoms perquè ara paguen el mateix que el 2004, però la seva activitat ha caigut un 30%”.
Laura Cubero creu que una de les coses que hauria de canviar és el pagament avançat de l’IVA. Ella és autònoma des de fa quatre anys i fa de tècnica de so en concerts, festes i bodes. “Aquest sistema està molt mal muntat”, es queixa. “No pot ser que haguem d’avançar l’IVA abans de cobrar una factura, ara són temps difícils i no té sentit. Crec que hauríem de fer les factures quan ens paguen la feina. Si no la gent s’enganxa els dits; està passant molt”, diu.

Ella confessa que està patint molt la crisi. El seu sector està lligat a celebracions i esdeveniments empresarials i és un dels camps en què més s’ha retallat. Recorda que quan va començar la seva activitat va tenir dos anys de molta feina, amb diferents projectes a la vegada i diversos clients. Ara nota molt que la feina ha baixat i “els clients triguen molt a pagar”, afegeix. Igual que els altres autònoms té la sensació que no pot parar mai, ni malalta, perquè si no perd clients. De fet, reconeix que ha anat treballar tot i trobar-se malament. Un dels temes que la preocupa és el de la maternitat, ja que la seva activitat és molt física i no és gaire compatible amb un embaràs. I afegeix: “No sé si em podria permetre els quatre mesos de baixa”. “A vegades ho penso i ho veig molt complicat, no sé com m’ho faré”, reconeix. És un dels grans problemes actuals de les treballadores autònomes, ja que no es poden permetre deixar els seus clients tants mesos. Com diu la Laura: “Aniran a buscar algú altre”.