El sector ha de millorar tant en l’aspecte com en la professionalitat, Manel González
ENTREVISTA TAXI LIBRE
En Manel González té cinquanta-tres anys en fa 14 aproximadament que treballa al sector del taxi, té una llicència a l’aeroport d’Alguaire i una a Alfarràs, actualment és el president d’Apataxi, associació que compta amb més de 180 llicències de més de 90 municipis de la demarcació de Lleida.
Que en penses de les aplicacions que estan en mans de multinacionals?
Aquí no tenen gaire presència, és a dir, no puc assegurar que no hi hagi ningú que hi treballi, però sens dubte són molt residuals.
A la vostra zona, quines mesures preneu de cara al futur?
Doncs estem elaborant en una aplicació per repartir el treball, en un primer moment o estem centrant en el treball de la seguretat social de transport de malalts. La nostra zona de feina és molt extensa, i això fa que la posada en marxa sigui complexa, també per la singularitat de com es treballa en les diferents poblacions on repartim els serveis.
Quins són els problemes que et pots trobar en el teu dia a dia?
A vegades sobretot a la capital no acaben d’entendre les diferències entre el taxi de ciutats grans i els de territori, i això de vegades porta a malentesos. Hi ha hagut ocasions en el fet que ens confonen amb VTC, per al simple fet de no portar taxímetre o no anar retolats.
I això ens fa passar situacions incòmodes, a parades de taxi o la porta dels hospitals.
Que creus s’ha de fer de cara al futur?
Sobretot millorar molt, tant en l’aspecte de la imatge com de la professionalitat.
Una altra cosa que vivim aquí és la lluita de preus constant entre nosaltres mateixos, el sector no està unit, i això porta al fet que per exemple les companyies d’assegurança ens facin treballar a preus ridículs, i si no ho fas tu, bé un altre i ho fa. Hi hauria d’haver més unió entre nosaltres i no rebentar els preus, els únics beneficiats al final són les asseguradores que incrementen els seus marges, ja que no veig que les assegurances baixin en cap cas. Entre nosaltres ens fem una competència brutal, els concursos s’acaben fent a preus que justet si cobreixes els costos d’explotació, fins que no hi hagi unió, s’aprofitaran de nosaltres.
