Rocío Terán: “Els usuaris del taxi reclamen un servei de qualitat i professional”

Rocío Terán ha estat responsable de Premsa del IMET

Patricia Rocío Terán va néixer a La Paz, encara que es manifesta com barcelonina de tot cor. Va estudiar Periodisme i el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els primers anys de la carrera com a periodista es van centrar en diverses col•laboracions amb la ràdio local, amb la premsa especialitzada en agricultura i relacions internacionals, i altres projectes editorials. Des de l’any 1989 he estat vinculada a diverses activitats periodístiques de l’Institut Metropolità del Taxi i, molt particularment, amb la direcció, redacció i coordinació de la revista Taxi. A l’any 2004 va ser la responsable de premsa i comunicació del Institut fins a l’abril d’aquest any, moment de la seva jubilació.

Quina ha estat la teva experiència treballant en el món del taxi?

Ha estat molt positiva. Des del punt de vista personal i professional, mai m’hauria imaginat treballar tants anys en la informació dedicada al sector del taxi. Des de fora pot semblar molt fàcil, però us he de dir que, durant aquest temps, he hagut d’estudiar i d’aprendre molt, i reciclar-me constantment, perquè el periodisme, com tots sabem, canvia a un ritme accelerat amb les noves tecnologies. També ha estat molt enriquidor exercir com a periodista des d’una institució pública, ja que he adquirit una visió més àmplia i rigorosa de les diverses realitats i del sentit de la funció pública.

Com ha evolucionat el taxi des del teu punt vista?

El taxi ha evolucionat molt i també el taxista. Quan es llegeix la història del taxi a partir de la constitució dels ajuntaments democràtics, és quan ens adonem del gran salt i dels canvis que ha experimentat el sector. Des del meu punt de vista, durant aquests darrers anys ha guanyat en organització i en regulació, aspectes molt valorats per altres ciutats del nostre entorn. D’altra banda, el fet que per accedir al taxi sigui necessària una formació i uns exàmens ha permès professionalitzar el sector i donar-li un valor afegit. Avui, els usuaris del taxi –jo en socreclamen, reclamem, un servei de qualitat en què la professionalitat del taxista i el “savoir faire hi” té molt a veure.

Digues-me alguna cosa que t’hagi impactat negativament i positivament?

Sempre he valorat el dinamisme del sector i la implicació en tot allò que l’afecta o que creu que s’ha de millorar. No ho dic jo, ho creu molta gent; el taxi és un dels sectors més reivindicatiu i combatiu. Ho és ara i ho ha estat sempre. També m’ha impactat l’interès dels taxistes pel seu reciclatge professional. Mai oblidaré el dia en què l’Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va inaugurar l’Escola del Taxi amb la sala de l’Ateneu del Poble Nou plena a vessar. i tampoc oblidaré, les classes de formació de l’Escola Flor de Maig, també plenes de taxistes de totes les edats. Els taxistes, les taxistes, llavors, aprofitaven el seu dia de descans per reciclar-se i emocionava veure’ls il•lusionats, il•lusionades, amb els llibres d’anglès, d’història de la ciutat o de motor. Crec que són moltes les coses positives que he viscut i que m’emporto: agrairé sempre la bona predisposició dels representants del taxi i dels taxistes a l’hora de concedir-me una entrevista o informació per al nostres mitjans de comunicació. Però no voldria deixar de banda a aquells taxistes que ja no hi són i que tant em van ensenyar de Barcelona, del taxi i de la seva història. També he viscut amb especial alegria la incorporació progressiva de les dones al sector. Encara són poques, però ja marquen un estil i una forma d’entendre el servei. Si he de dir alguna cosa negativa que m’hagi pogut impactar durant aquests anys és la incomprensió d’allò que saps, de manera fefaent, que es va fer amb la més bona intenció per al progrés del sector.

Com veus el futur del taxi?

Quan se superi tot el que ara ens ha tocat viure, crec que el taxi anirà recuperant els seus àmbits de treball. No obstant això, també s’haurà d’adaptar als models de ciutats que tothom està reclamant i que té a veure amb el respecte del medi ambient i la sostenibilitat. El taxi de Barcelona és, sens dubte, un actiu del transport metropolità, que difícilment trobarà un substitut, però, des del meu punt de vista, s’ha de seguir esforçant a mantenir la qualitat del servei i la bona atenció. La tecnologia és i serà en el futur una gran aliada del taxista sempre que no s’oblidi la professionalitat. Opino que, quan el que tu ofereixes és el que esperen els ciutadans i ciutadanes, no hi ha competència que s’hi pugui resistir.

Si em permeteu, a través de la vostra publicació, voldria enviar el meu agraïment als taxistes, a les taxistes i, al sector, en general. Em sento afortunada per haver col•laborat en la informació i la comunicació d’un sector que, amb els colors groc i negre, té tanta presència i història en les ciutats metropolitanes.