"La regulació de les festes intersetmanals ha estat un èxit total", entrevista a Lluís Berbel, president de l'STAC

L’Entrevista

* “El taxista ha de canviar el xip, ha de ser competitiu”

BARCELONA. WEB AMB.- Lluís Berbel va complir el quart aniversari com a president del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) el passat mes de novembre. Coincidint amb aquest fet, parlem amb ell i, amb el to que sempre l’ha caracteritzat, analitza sense embuts en aquesta entrevista els principals temes que preocupen i són d’actualitat en el sector del taxi de l’Àrea Metropolitana de Barcbelona.

—És època d’aplicació de noves tarifes. Quina és l’opinió de l’STAC sobre la tarifa que s’aplicarà el 2014?

Creiem que és la correcta. S’han actualitzat alguns elements com ara la baixada de bandera, el quilometratge. S’ha diferenciat amb una tarifa als taxis que transporten més de quatre persones —és un inici—, i s’ha fet un reajustament de la Tarifa 3. Però el problema del taxi de Barcelona i del país no són les tarifes, és trobar la forma d’incrementar el nivell d’ocupació dels cotxes i fer-los més competitius. El tema de les tarifes no és un tema que ens preocupi. Ens trobem en un moment en què hem de cercar altres fórmules per atreure més clients i tenir més nivell d’ocupació dels cotxes. Això és el que ens ha de preocupar, perquè en definitiva les tarifes són les correctes si el nivell d’ocupació fos més gran. Ara no podem esprémer uns usuaris quan els seus ingressos han baixat considerablement.

—Probablement aquest punt de vista no és compartit per d’altres taxistes.

Crec que hi ha molta gent que ho entén. S’ha de fer l’esforç d’incrementar l’ocupació de cada vehicle mitjançant dues fórmules: cercant clients, sent més competitius, i d’altra banda, trobant una forma reguladora a la presència dels 8.500 taxis al carrer. Igual que, en el seu dia i en un moment de crisi econòmica, es va regular un dia més de festa i es van treure 2.000 cotxes. Ara s’ha de fer l’esforç per aplicar un altre tipus de regulació. Nosaltres evidentment apostem per la regulació horària, per delimitar un horari de treball i d’aquesta manera donar més rendibilitat al nostre temps de treball.

–El doble torn es redueix. Hi està d’acord?

S’ha de regular encara més; no pot ser que encara hi hagi un número altíssim de cotxes a doble torn quan n’hi hauria d’haver molts menys, per això vàrem fer la contingentació. Aquesta aspirava que el nombre de vehicles de doble torn es vagi reduint.

—Creu que la regulació de les festes intersetmanals ha estat ben acceptada per tothom?

Ha estat un èxit total. Era una revindicació de l’STAC des de molt temps encara que es va aplicar tard. Recordo que nosaltres ja vàrem proposar aquesta mesura en una reunió de la Confederació del Taxi d’Espanya. A Madrid es va aplicar al cap d’un any, mentre que aquí s’ha implementat aquest any. No obstant això, crec que amb aquesta mesura hem aconseguit rendibilitzar el temps d’estada al carrer els dies de cada dia que, en definitiva, és el que demanem a nivell global i per això cerquem un tipus de regulació per humanitzar la nostra professió. Jo com a taxista sé que un dia tindré treball i, un altre, la possibilitat de descansar, i que el dia que tingui treball hauré de complementar aquell que no vagi a treballar. Això és el que s’ha vist posant en la pràctica els festius intersetmanals.

—Els taxistes han d’estar tranquils després de la paralització del projecte de llei GUM?

Finalment, la Ministra de Fomento, Anna Pastor, ha complert el seu compromís: el taxi ha quedat exclòs de l’aplicació de la llei GUM. Nosaltres, i altres sectors, com el farmacèutic, el de vehicles de lloguer amb conductor i tota la concessió demanial (de domini públic) continuen sotmesos a l’actual regim d’autorització i amb “eficàcia nacional limitada”. En l’actualitat s’està negociant el ROTT, el Reglament de la Ley del Transporte (LOTT) i l’Ordre FOM 3203/201, amb la perspectiva del manteniment de la proporcionalitat 1/30 entre vehicles de lloguer amb conductor i els taxis. N’hi ha molt bones expectatives ja que els textos que està presentant el mateix Ministerio de Fomento s’emmarquen en el fet de tornar a la regulació anterior a la Ley Ómnibus.

—Parlem de l’intrusisme. L’STAC també ha organitzat accions explícites durant l’any que finalitza. Hi ha resultats?

Per fer-li front, l’STAC continua incidint en les denúncies i la necessitat d’incrementar la inspecció. També vàrem organitzar alguna mobilització per rebutjar l’actuació de l’empresa Aleman Events que actua en el Port Olímpic, una zona en què l’intrusisme es fa més evident. Creiem que ara com mai és imprescindible la modificació de la Llei de Transports de Catalunya en el sentit que es pugui immobilitzar tot vehicle que estigui fent aquestes pràctiques. El Parlament Balear ja va introduir el juliol de l’any passat un dictamen al respecte, determinant que tot vehicle que practiqués alguna irregularitat havia de quedar immobilitzat fins que el seu propietari no pagués la multa. També la Comunitat de Madrid va adoptar mesures similars. Aquesta mesura ha estat reclamada per activa i per passiva per l’STAC en el Consell del Taxi. La Generalitat de Catalunya té transferides les competències, i si el Parlament Balear ho va poder fer, també ho pot el Parlament de Catalunya.

—Les denúncies de les comissions als hotels per part d’alguns taxistes són notícia un dia sí i un altre també. Quina és la solució?
Està en mans de l’Administració la seva solució. És qui ha de fer força per canviar aquesta situació.

—Vostè també sap que és un problema de molts anys i sembla més aviat enquistat…
Els incitadors són els directors d’hotel, perquè s’estan estalviant uns salaris permetent als conserges rebre comissions d’altres coses i fins i tot dels taxistes. És una fórmula per compensar els salaris baixos dels seus treballadors.

—És una situació que es dóna també en altres ciutats?

És un problema que es produeix especialment a Barcelona. Aquí no es valora el servei que dóna el taxista sinó la comissió que rep el treballador de l’hotel. Nosaltres donàvem servei de taxi a un hotel cèntric de Barcelona amb garanties d’un bon servei però al final l’hotel va tornar al de sempre: trucar a l’emissora de taxi comissionista.

—Entra en joc també la professionalitat del taxista que accepta aquestes pràctiques. No creu?

Evidentment, nosaltres no hauríem de permetre aquestes situacions. A França, per exemple, és a l’inrevés: les empreses són les que contracten el servei de taxi a una emissora, i en cap cas és el taxista el que dóna diners a canvi d’un servei. Aquesta és la filosofia que ha de prevaler. El que no hi ha dret és que el 99% dels hotels de Barcelona siguin els que contactin amb els taxistes comissionistes.

—El 2013 l’IMET ha materialitzat algunes demandes del sector. En aquests sentit, com es valora des de l’STAC la informatització de les proves d’accés al taxi?

S’ha millorat en el sentit que no hi ha únicament un filtre més gran, sinó també l’exigència de la llengua. Però nosaltres anem més enllà; pensem que el taxista ha de tenir un mínim d’escolarització i, com en la resta d’Espanya, s’ha de demanar l’ESO, sobretot perquè també hi ha altres transports com TMB que exigeixen als seus conductors un psicotècnic i un nivell d’educació determinat (l’ESO).

—Una altra novetat ha estat l’aprovació de la publicitat a les portes davanteres del taxi…

Finalment s’ha aconseguit el que ja es permetia a d’altres ciutats. La publicitat era una demanda constant que mai arribava. Era un fet inexplicable que aquí es trigués tant a autoritzar-se ja que Barcelona sempre ha estat pionera en moltes coses i ens hem anant quedant endarrerits. No tenia sentit que el metro, l’autobús portessin publicitat i el taxi no; ni tan sols per a campanyes nostres. Sabem que el mercat de la publicitat és difícil. Ara que ja està aprovada ho estem veient. Però aquesta evidència no podia seguir sent un impediment perquè s’optés per una publicitat a l’interior o a l’exterior dels cotxes. Nosaltres anàvem fins i tot més enllà: oferir tot el taxi amb publicitat atractiva…

—L’IMET està també treballant en la millora de la informació del servei en diferents punts de demanda important de taxi. Algun suggeriment?

L’STAC va fer una proposta en una darrera reunió de la Comissió Tècnica del Taxi i era que els fons de la reestructuració del taxi es destinessin a posar estands en diferents punts de la ciutat per promocionar el nostre servei. El gran problema de Barcelona és que no promociona la publicitat del servei de taxi. Des del nostre punt de vista, Barcelona té dos problemes: la regularització del sector que s’havia d’haver fet i, una altra, que el taxista ha de canviar el xip, ha de ser competitiu. Els taxistes en som capaços, però sempre que l’administració ens estengui la mà i nosaltres també perquè som els primers interessats. Hi ha la possibilitat d’anunciar que el taxi pot sortir més econòmic si és ocupat per quatre persones, la possibilitat d’establir línies de Barcelona a l’aeroport , s’haurien de promocionar tarifes fixes, etc. El sector en aquest sentit no està prou madur, però crec que s’hauria d’avançar i l’Administració ens hauria de fer costat. No pot ser que cada vegada la gent tingui menys poder adquisitiu i que el taxi no pugui competir amb altres mitjans de transport.

—L’IMET posa a l’abast dels usuaris, coincidint amb l’entrada en vigor de la Tarifa 2014, una aplicació per a mòbils per calcular el preu aproximat de les carreres de taxi. Quina és la seva valoració?

Ens sembla una iniciativa molt encertada. L’aplicació servirà a l’usuari per tenir una idea de quant val el servei que vol fer i és també una garantia tant per al taxista com per al servei.

“Nosaltres estem per les energies alternatives sempre i quan hi hagi punts de recàrrega”

—El 2014 serà l’any de la implantació del primer taxi elèctric a Barcelona; què n’opina?
Nosaltres estem per les energies alternatives sempre i quan hi hagi punts de recàrrega. A mi ja m’agradaria que tots els cotxes fossin elèctrics, però el problema és l’autonomia; no hi ha cap cotxe elèctric que tingui l’autonomia suficient com per garantir que un taxista agafi passatge, se’n vagi a un lloc a 200 quilòmetres i pugui carregar.

—Però hi ha el projecte d’estendre aquesta xarxa en paral•lel a la penetració d’aquest vehicle…

Sí, però les autoritats han de comptar que els taxistes no únicament viuen de Barcelona sinó també de carreres que fan fora i no renunciaran a un servei d’extraradi. Per tant, el dia que jo com a taxista pugui anar a Lleida i tingui la possibilitat de fer una recàrrega ràpida mentre prengui un cafè, a partir d’aquell moment, el vehicle elèctric tindrà sentit. Per les pròpies estadístiques s’està veient que el taxista aposta pel cotxe elèctric, però crec que Barcelona no està preparada perquè es pugui carregar amb facilitat. Com carrega un cotxe que està treballant les 24 hores del dia? Primer s’ha de crear la xarxa, i quan aquesta estigui segura, el taxista apostarà per aquest cotxe, com ho està fent amb els cotxes amb GLP, amb punts de descàrrega al seu abast, o amb el vehicle híbrid.

—El seu Sindicat es mostra sempre molt actiu en l’adequació de la xarxa de parades. Algun tema sobre la taula?

Crec que no hi ha parades suficients en la situació de crisi actual. Opino que s’haurien de cercar altres fórmules, com les microparades, en la línia del que nosaltres vàrem plantejar fa temps però no es va portar a la pràctica. Plantejàvem fer una prova pilot en una zona de la ciutat on es limités el trànsit dels taxis per potenciar que els usuaris es veiessin obligats a fer ús de les parades o a les microparades que es poguessin crear, amb una campanya d’informació prèvia i ben planificada. D’altra banda, l’STAC té un ventall de peticions per incrementar el nombre de places de les parades que ara per ara funcionen i que estan plenes perquè el treball ha baixat un 30-40% i el taxista ha d’anar d’un lloc a un altre.

—Considera que aquesta és també la situació de les parades de taxi metropolitanes?

La situació i els problemes de les parades és molt similar a d’altres poblacions, amb la diferència que la pràctica del taxi és diferent perquè l’usuari va en busca d’un taxi a la parada.

—El més important o primordial per al proper any?

El més primordial és que ens hem de posar d’acord en algun tipus de regulació. Mentre que en d’altres ciutats ja s’ha portat a terme, aquí un altre cop estem retardats. Ja se sap que l’STAC està per la regulació horària, perquè s’han de treure cotxes del carrer i, per a nosaltres, la limitació horària és una de les fórmules. Un altre aspecte que hem de treballar és el de la competitivitat. El taxista ha de canviar de xip, ha de ser més competitiu i ha de cercar altres fórmules per millorar i incrementar el seu servei.

—I com s’arriba a tot això?

Organitzant-nos. A l’STAC ja ho estem fent mitjançant la cerca de treball, captant més projectes i més empreses a les quals es pugui donar servei. El taxista ha de ser més competitiu amb el seu negoci i ha de tenir competències en idiomes. A través de la nostra Escola hem organitzat aquest any vuit cursos d’anglès de diferents nivells, pels qual han passat 250 persones, i han estat subvencionats en part pel Sindicat.

—En un moment de crisi com l’actual es ressent també l’associacionisme, l’afiliació?

Nosaltres estem creixent en afiliació, tant a nivell de l’àrea metropolitana de Barcelona com a nivell de Catalunya. Al taxista se li han d’oferir serveis, nosaltres així ho fem. En aquest sentit, per exemple, l’STAC està arribant a acords amb grans empreses per donar serveis perquè aquestes prefereixen un sol proveïdor i una única factura.