El Parlament recupera per unanimitat l'Àrea Metropolitana de Barcelona

L’organisme reneix 23 anys després de ser suspès per Jordi Pujol

Els municipis que s’incorporen son: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Sant Andreu de la Barca i Torrelles de Llobregat

El taxis d’aquestes poblacions, que no arriben a 40, també s’incoporaren

MAIOL ROGER.BARCELONA.EL PAIS. El Parlament va recuperar ahir l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El govern regional tornarà a tenir plena legalitat després de ser suspès el 1987 pel Govern de Jordi Pujol i sobreviure des de llavors repartit en tres entitats: l’Agència Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana. Pujol va anul•lar el govern únic metropolità per entendre-ho com un contrapès del PSC en el poder català, amb un Pasqual Maragall en apogeu com a líder del socialisme després de la proclamació de Barcelona ciutat olímpica.
Aquestes velles picabaralles es van oblidar ahir, amb el propi Maragall com a espectador d’excepció en el Parlament, flanquejat pels seus successors a l’alcaldia de Barcelona, Joan Clos i Jordi Hereu. Per unanimitat, la Cambra|Càmera catalana va posar fi a la provisionalitat metropolitana i va dotar a l’àrea d’una llei que reforça el poder de l’entorn de Barcelona, format per 36 municipis que agrupen més de tres milions de persones.
El principal escull per al consens era la presidència de l’àrea, fins ara sempre ocupada per l’alcalde de Barcelona. CiU, confiada a guanyar per primera vegada l’alcaldia de la capital, demanava que la presidència fos, per decret, per a l’edil barceloní, una mica del que sospitava el tripartit. La fórmula final contenta a tots: serà el consell el que elegeixi el seu president, encara que Barcelona tindrà un pes clau per decantar la votació, amb una fórmula que estableix que serà necessari el suport dels municipis més poblats per elegir el president. L’Àrea Metropolitana unirà les competències que tenia fins ara (transport públic, taxi, aigua i residus) i guanyarà en gestió d’urbanisme. L’AMB ordenarà el territori a través d’un pla director urbanístic metropolità.
“Històricament havia estat un espai d’enfrontament; avui [per ahir] ha estat una decisió unànime de tot el Parlament”, va destacar l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana, Jordi Hereu, que va assegurar que la nova llei “permet a l’AMB afrontar els reptes de present i de futur”.
La de l’àrea metropolitana no va ser l’única ordenació territorial que es va tractar ahir en el Parlament. Abans, els diputats van debatre la llei de vegueries, encara que el consens no va ser possible. El tripartit es va quedar sol votant el nou model territorial, que a la pràctica sol es veurà al cartell de les seus de la Diputació de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament va fer llum verda a la llei de vegueries, que preveu la divisió de Catalunya en set entitats territorials noves que vénen a substituir les actuals províncies. Tanmateix, avui sol hi haurà quatre vegueries, el consell de govern del qual serà efectiu després de les eleccions municipals de 2011. Les altres tres (Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu) depenen de la modificació de les lleis que fixen el règim electoral i la divisió territorial espanyola. El Tribunal Constitucional va acceptar les vegueries sol com un canvi de nom de les actuals províncies, i el Consell de Garanties Estatutàries, l’òrgan|orgue consultiu català, va aconsellar posposar la llei perquè no s’ajustava a l’Estatut ni a la Constitució.