Els estrangers s’examinaran de català o castellà per ser taxistes

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA. EL PERIODICO
Presentar-se a un examen sense parlar castellà o català i tot i així aprovar tranquil·lament. Aquest fenomen i la suplantació de la identitat són alguns dels tripijocs més comuns entre els que volen aconseguir el carnet de taxista de manera fraudulenta. L’Administració, veient que no es tracta de casos aïllats, exigirà a partir del setembre una prova d’idioma prèvia al tràmit de matriculació a tots els aspirants procedents de països en què ni el català ni el castellà siguin llengües oficials. ¿Objectiu? Eradicar la trampa de memoritzar les preguntes i evitar donar un taxi a conductors que depenen exclusivament del GPS.
Ser taxista s’ha convertit, en temps de crisi, en una professió refugi a què han hagut de recórrer molts dels que s’han quedat a l’atur o que acaben d’arribar a Catalunya a la recerca de feina. Avui en dia, segons un professor de l’escola de formació Barcino Santiveri, «la meitat dels estudiants que assisteixen a classe són estrangers, majoritàriament, pakistanesos, marroquins o sud-americans». Segons xifres de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), l’11% dels conductors són de nacionalitat estrangera –gairebé 1.500– i un gran nombre treballen com a assalariats de titulars de llicència o en alguna de les empreses del taxi que gestionen diversos vehicles.

REACCIÓ OBLIGADA /

Aquest nou escenari –alimentat per les denúncies dels professionals i les desagradables anècdotes que expliquen nombrosos usuaris– ha obligat l’Administració a reaccionar. El gerent de l’IMT, Miguel Ángel Martín, assegura que a partir del setembre es demanarà aquest examen previ a tots els candidats arribats de països on el català o el castellà no són idiomes oficials, principalment, marroquins i pakistanesos. Ara, precisa Martín, falta concretar com s’obtindrà el títol, ja sigui «a través d’escoles oficials d’adults o amb uns cursos propis que tinguin en compte el llenguatge que necessita un taxista en el seu dia a dia».
El José, un taxista de 36 anys recentment llicenciat, explica que l’examen és complicat i no pot entendre com l’aconsegueixen passar alguns immigrants que no parlen «ni un borrall de castellà». Molts dels seus companys denuncien sense embuts que a les convocatòries hi ha persones que es fan passar per altres i que és habitual el tràfic d’exàmens. El Rafael, un bon amic del José, explica que en algunes escoles el tutor «ha de parlar en anglès perquè una part de la classe el pugui entendre». El professor de Barcino Santiveri assegura que a internet circulen fotos dels tests i denuncia que molta gent s’aprèn les coses «com si fossin lloros». «Tot això fa molt mal a la nostra imatge», lamenta.
El Jaume té 64 anys i en fa 23 que es guanya la vida amb el taxi. Explica el cas d’una dona que volia anar a la Quirón i el conductor la va tenir «fent voltes perdut per Barcelona fins que el trajecte li va sortir per 22 euros». «No és una qüestió de racisme, però molts no tenen ni idea de per on van i això després ho paguem tots», es queixa.

SALVAT PEL GPS /

Luis Berbel, president del Sindicat del Taxi de Catalunya, es pregunta què passaria si anessis a un restaurant i el cambrer et demanés que assenyalis a la carta el plat que vols perquè no t’entén. Això és el que denuncia que està passant a Barcelona, on molts immigrants demanen al client que escrigui el destí en un paper per copiar-lo «en un GPS configurat en el seu idioma». «Es vol donar un servei més bo, no discriminar; que vingui qui vulgui, però que no perjudiqui la imatge del taxi», afirma.

El temari de l’avaluació

ACCESSOS I MONUMENTS

Totes les persones que vulguin obtenir el carnet de taxista han d’assimilar un temari que es pot dividir en dos camps: el marc legal de la professió i el coneixement bàsic de la ciutat. A continuació, hi ha un resum de tot el que el client pot esperar del conductor.

CARRERS DE L’EIXAMPLE

Principals vies del centre i accessos i sortides de BCN
Segons el temari que es pot consultar a la web de l’Institut Metropolità del Taxi, passar l’examen no és bufar i fer ampolles. L’aspirant ha de conèixer tots els carrers de l’Eixample, en especial, vies com ara Comte d’Urgell, passeig de Sant Joan i Consell de Cent, que semblen que conformen el quadrat bàsic on es mou la majoria del trànsit rodat del centre. De la mateixa manera, l’estudiant ha de conèixer les principals artèries d’entrada i sortida –Diagonal, Gran Via, Meridiana, travessera de les Corts i Via
Augusta– així com les vies ràpides i autopistes on desemboquen.

EDIFICIS EMBLEMÀTICS

Més d’un centenar de destins populars o útils
En l’apartat d’edificis, hospitals, clíniques, monuments, tanatoris i cementiris, l’IMT inclou més d’un centenar de punts que el taxista
ha de conèixer a la perfecció i sense recórrer al GPS. El districte de Ciutat Vella és el que més immobles populars aporta al temari, amb 18 destins tan coneguts com ara l’ajuntament, la font de Canaletes, la Boqueria, el Palau de la Música, el monument a Colom o el Parlament
de Catalunya. Tampoc no hi falten
el Camp Nou, el Fòrum, tota l’herència dels Jocs del 92, el Tibidabo, el Zoo i una àmplia llista
de centres de salut.

REGLAMENT

Atenció al client, tarifes, conducció i legislació
El temari més dens és el que fa referència al reglament que regula el sector del taxi. El futur conductor ha de saber fil per randa els tipus de tarifes i els seus horaris d’aplicació, les normes que regulen el transport de passatgers i les autoritzacions i assegurances del vehicle. El punt tres del mòdul set del temari està íntegrament dedicat a «la comunicació amb el client». Aquest apartat tracta de la comunicació verbal i escrita, recorda la importància de «la primera impressió» i dóna les claus per mantenir una «conversa interessant» durant el viatge.