Eduard Freixedes, proper president de l'IMT: «En el taxi passen coses que no ens agraden i que exigeixen canvis urgents»

BARCELONA. EL PERIODICO. CARLOS MARQUEZ DANIEL.- Eduard Freixedes no és un regidor en voga. Li agrada parlar, com a la majoria dels polítics, però el seu és un discurs de titulars que va més enllà del que és previsible, una cosa que ja no és tan habitual. El 20 de setembre, aquest economista de 45 anys serà nomenat president de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), una àrdua cartera que assumeix no com un marró, sinó com «un repte». Hereta un sector dividit i en plena transformació del model professional. Té idees per millorar el gremi. Ara falta que les pugui desplegar.

-¿Quina recepta porta per reflotar l’ultratjat sector del taxi?

-Coincideixo amb la radiografia que ha fet EL PERIÓDICO en els últims dies sobre la situació actual del taxi de Barcelona. És un col·lectiu que no està en el seu millor moment i que viu moltes incògnites. Hem de treballar perquè el taxista es guanyi bé la vida, solament així donarà un servei de qualitat.

-¿Ara no l’està donant?

-Comencem a tenir alguns indicis del fet que si no prenem decisions, perdrem alguns punts de qualitat. El servei és acceptable, però és cert que estan passant coses que no ens agraden i que exigeixen que es prenguin mesures urgents. Abans era impossible que un conductor no sabés on és l’Hospital de Barcelona i ara mateix això està passant.

-¿I qui en té la culpa? Hi ha qui en dóna la culpa als estrangers…

-El taxi és un sector que s’havia deixat de la mà de Déu. De sobte va arribar la crisi i l’Administració no va saber com gestionar-la. A partir d’aquell moment, van començar aquestes situacions preocupants que li comentava. Pel que fa als estrangers, no crec que siguin dolents ni per al taxi ni per a res. El que sí que és cert és que ha entrat molta gent nova que no està fent bé la feina de taxista.

-¿I què fem amb aquesta gent?

-Se’ls ha d’identificar. I una vegada caçats, se’ls ha de donar els instruments necessaris perquè corregeixin els seus errors abans de tornar-hi. Per identificar-los, l’IMT disposa d’inspectors, però també és important que els usuaris del servei denunciïn qualsevol mala praxi del taxista.

-¿Animem doncs la ciutadania a fiscalitzar la tasca del taxi? Potser amb més inspectors de l’IMT…

-Això mateix. Cada conductor té una llicència. S’apunta i es presenta la denúncia. Hem de treure del carrer els que fan mal al gremi i posar-los les piles, reciclar-los. L’IMT ha de servir per a alguna cosa més que cobrar quotes als taxistes. Per a ells som un paràsit. Fins ara, aquest organisme no trepitjava el carrer, com a molt apagava focs i prenia decisions temporals. És veritat que només hi ha quatre inspectors i que potser en fan falta més, però primer hem de conèixer els números per veure fins on podem arribar.

-¿I com és l’IMT ideal?

-Ha d’ordenar el sector, arribar a acords amb tots els interessats, dialogar amb els sindicats… En definitiva, posar-nos del seu costat. Més enllà de sancionar-los i cobrar-los impostos, se’ls ha de donar serveis.

-¿No caldria ficar cullerada també en l’accés a la professió?

-Segur. No podem permetre que un conductor no conegui la ciutat o que no t’entengui quan li parles en català. Ja hem començat a revisar el tema dels exàmens. Ens hem de preguntar com pot ser que hi hagi taxistes que hagin aconseguit la credencial sense conèixer on és Francesc Macià i sense entendre una paraula de català i fins i tot de castellà. El primer examen de la nova direcció serà diferent.

-¿Com de diferent?

-L’examen es pot fer bilingüe, cosa que ja exigiria conèixer una mica de les dues llengües oficials. Ara és tipus test, però l’estoc que hi ha d’unes 200 preguntes permet que molts aspirants les aprenguin de memòria. Hem d’arribar a unes 1.500 preguntes i afegir-hi un o dos temes a desenvolupar, de manera que s’obligui l’alumne a escriure. No demanarem el nivell C ni que tinguin una conversa fluida en català amb el client, però no podem permetre, insisteixo, que si li demanes que apugi les finestres o que apagui l’aire condicionat no entenguin res. Tenim un terreny d’actuació ràpida i clara per barrar el pas als que no compleixin uns mínims.

-El sector reclama obrir-se a altres mercats per diversificar-se. ¿Com ho veu el nou Govern?

-El tema dels taxis de set i nou places l’abordarem de seguida. No hem entès mai la negativa d’avançar en aquest tema, ja que si un vehicle està homologat per transportar aquest nombre de persones, no hi ha raó per vetar-ho. Pel que fa a la resta de propostes (transport escolar, turístic o sanitari), ho anirem integrant en el debat.

-No els serà fàcil dialogar amb un gremi tan atomitzat…

-Sabem que hi ha moltes organitzacions i que algunes no tenen gaire bona relació entre elles, però aspirem que al final del mandat hàgim pogut acontentar els uns i els altres. Al cap i a la fi, el benefici final que tots busquem és la qualitat del servei. També volem afrontar amb ells la possibilitat de convocar unes eleccions per tenir intermediaris representatius. Ens ajudaria molt saber qui és qui; saber qui parla realment en nom del taxi.

-¿Què hi ha de les trampes? ¿S’han plantejat de quina manera es pot frenar el tema de l’estafa als turistes als hotels?

-Això fa molt de mal a la ciutat… Fa falta una tasca transversal: de la mateixa manera que ampliar el nombre de parades implicaria parlar amb els districtes de la ciutat per veure com es guanya via pública per al taxi, aquí hem de parlar amb el gremi d’hotelers, cosa que ja tenim previst fer.

-La portada d’aquest diari es preguntava divendres si hi ha excés de taxis. ¿Com ho veu vostè?

-És una pregunta que ara no puc respondre. Fa falta un estudi sobre l’oferta i la demanda per poder ajustar el sector. Una cosa sí que li diré: no funcionarem a cop de timó amb mesures provisionals i temporals. Tingui en compte que la crisi desapareixerà tard o d’hora i el taxi es recuperarà.

-¿Ja han pensat si apujaran les tarifes de l’any que ve?

-De cara al 2012 la idea és aplicar un augment en la línia de la inflació. El taxi ha de ser econòmicament viable; si no ho és, es creen llocs de treball precaris que no generen un servei de qualitat. Això no solament s’aconsegueix apujant tarifes. Es poden oferir serveis al taxi perquè abarateixin despeses, com gasoil i revisions a preus més econòmics.

-¿Revisaran el sou del gerent de l’IMT? Es parla d’uns 100.000 euros anuals…

-S’abaixarà, per descomptat. La vocació de servei públic obliga a reduir aquest sou