Fre als taxistes que no t'entenen

BARCELONA. ARA. SÒNIA SANCHEZ.- El Bilal té 20 anys i s’acaba d’estrenar al volant d’un taxi. Els seus germans també viuen d’això i el van animar a provar sort, perquè -tal com reconeix- “almenys amb el taxi guanyes alguns diners, perquè la resta està molt malament”. Tot i que fa vuit anys que és a Catalunya, el Bilal va néixer al Pakistan i, per això, ha hagut de passar un examen de llengua abans de treure’s el carnet de taxista. Amb els estudis de secundària acabats a Figueres, no li va ser difícil aprovar-lo, però prop de la meitat dels que s’hi presentaven van suspendre.
La majoria dels 697 aspirants a taxista que han passat enguany la prova de llengua eren pakistanesos, com el Bilal, i només el 52% la van aprovar. Podien escollir entre castellà o català, però només una persona va optar pel català. L’Institut Metropolità del Taxi (IMT) ha instaurat enguany aquestes proves (se n’han fet 4 convocatòries i en queden dues més) com a resposta a les queixes dels sindicats i d’alguns usuaris que alertaven que alguns taxistes no s’entenien amb els clients perquè no coneixien l’idioma. “Em sembla perfecte que facin un examen de llengua perquè és important entendre’t en aquesta professió i perquè, a més, et serveix per tenir un títol”, deia el Bilal, que va passar la prova fa tres mesos. Poc després va aprovar també l’examen de taxista i l’1 d’agost ja estava treballant.

Com més crisi, més taxistes

“Aquesta és una feina de molt fàcil accés i això la converteix en una professió refugi en època de crisi, no només per als immigrants, sinó per a qualsevol col·lectiu. En els últims anys ha augmentat molt el nombre de taxistes a Catalunya”, diu el director del Sindicat Català del Taxi (SCT), Lluís Berbel. Un increment, però, que ve en gran part de la immigració i que dóna cada cop més diversitat a l’ofici, sobretot a Barcelona, on el taxi es comença a emmirallar en el model novaiorquès.
La majoria dels nous taxistes immigrants són llatinoamericans, seguits dels pakistanesos i els marroquins, explica la presidenta de l’Associació Empresarial del Taxi, Carmen de Tienda. L’IMT té registrats 700 taxistes pakistanesos i 324 de marroquins, que poden semblar pocs en l’univers de 30.000 taxistes potencialment actius a la zona, però que s’han incorporat majoritàriament en els últims dos anys. “Els pakistanesos tenen una facilitat especial per passar les proves” pel carnet de taxista, diu De Tienda. Una facilitat que, fins ara, els portava a aprovar un examen que és tipus test en castellà i català quan moltes vegades no sabien l’idioma. Les queixes d’entitats com el SCT van desembocar en les proves de llengua que s’han posat en marxa aquest any. “Vam advertir que estava disminuint la qualitat del servei. Per això veiem adequades les proves i en farem un seguiment”, afirma Berbel. Però la representant dels empresaris no ho veu igual. “No entenc tant rebombori, també hi ha molts cambrers immigrants i no se’ls obliga a examinar-se de llengua”, diu De Tienda, per a qui l’idioma “és una de les coses menys importants” al taxi perquè el client “només dóna una adreça”. La presidenta de l’Associació Empresarial del Taxi creu que les crítiques són fruit de la reticència dels sindicats a l’augment de taxistes assalariats, cosa que considera “molt egoista en època de crisi”.
I és que el taxi és realment una sortida a la crisi. Ho va ser per a Malamine Diawara, del Senegal, quan fa dos anys es va quedar a l’atur, després de nou anys a Catalunya. Ell no va haver de passar cap prova de llengua, però no té problemes amb el castellà. “El català em costa parlar-lo però l’entenc perfectament”, diu. Per als llatinoamericans és més fàcil. Eduardo Canastero és de Colòmbia i també fa onze anys que és al país. És enginyer i havia treballat fins ara a la construcció, però el pèssim moment del sector l’ha abocat al taxi, que li dóna per viure des de fa tot just un mes. “Vaig tenir molta sort perquè després d’un mes de preparar l’examen i aprovar-lo, al cap de pocs dies tenia feina”.