Francesc Narváez en el diari "Ara": "Nosaltres volem un taxi de qualitat i per això defenso la regulació"
BARCELONA. DIARI ARA. FERRAN MONEGAL.- Francesc Narváez (55) és una de les persones més importants de les nostres vides. Al menys per aquells que tot sovint prenem un taxi per desplaçar-nos. I és que, des de fa deu anys, és president de l’Institut Metropolità del Taxi, l’organisme que fixa els preus d’aquest servei a la ciutat de Barcelona.
Amb les mateixes bones intencions que els comitès soviètics determinaven els preus de les camises o dels electrodomèstics, el Sr Narváez defensa amb passió l’estricta regulació dels groc-i-negres. Se’l veu armat en la lluita contra la desregulació i el liberalisme. Cap sorpresa.
Em podria explicar per què necessitem un Institut Metropolità del Taxi (IMT)?
Bàsicament per regular l’activitat econòmica dels més de deu mil taxis de la ciutat. Exigim les condicions del transport i fixem les tarifes del servei.
Vaja, que si suprimíssim l’IMT tots en sortiríem guanyant.
No, home. Si no hi hagués una entitat que regulés les tarifes no sabries què et costaria un taxi, doncs el preu el posaria el taxista.
Com? Quan jo vaig al supermercat, els preus dels iogurts no estan regulats i sé molt bé el que costen! Per què ho han d’estar els preus dels taxis?
Molt fàcil. El propietari del supermercat munta el seu negoci a risc i ventura i, en cavi, el taxista treballa amb una llicència concedida per l’administració.
I per què necessita una llicència? Per què algú no pot muntar un negoci de taxis de la mateixa manera que obriria una botiga de roba?
Doncs perquè el taxi sempre s’ha entès com un complement del transport públic. D’aquesta manera, podem saber abans de pujar-hi quant ens costarà el servei. Si no es vol agafar un taxi, també existeix el servei de lloguer de cotxes.
Ningú lloga un cotxe per desplaçar-se del carrer Muntaner a Plaça Catalunya, Sr Narváez! Miri, això fa una mica de tuf. A mi em sembla que els taxistes volen conservar el seu monopoli, evitar la competència, i fer-nos pagar a tots preus més alts.
Però tots ells han comprat una llicència. És normal que vulguin que l’Administració protegeixi els seus drets.
Quins drets? Viure dels ciutadans?
Al contrari. El servei de taxi garanteix el transport dels ciutadans.
Si s’eliminessin les llicències entrarien nous competidors i els preus baixarien. Molta gent que actualment no pot permetre’s agafar a un taxi podria accedir a aquest sistema de transport.
Però jo estic en contra d’aquest principi.
Per què!?
Justament per garantir el servei als ciutadans.
Com? No està d’acord que si es liberalitzés el sector baixarien els preus i els ciutadans en sortirien beneficiats? Fixi’s en les línies aèries. Quan eren monopoli de l’Estat costava un ull de la cara volar a Amsterdam, ara tothom ho pot fer per cinquanta euros.
No. Si baixés el preu, la qualitat cauria en picat, doncs als taxis se’ls ha d’exigir unes mínimes condicions de seguretat.
Llavors com s’explica que els taxis il·legals, -aquells que operen sense llicència- puguin oferir preus molt més baixos i la qualitat sigui la mateixa o fins i tot millor?
Totes les experiències que conec en aquest sentit han sortit malament. Nosaltres no ens endinsarem per un camí que pugui malmetre una part del sector del transport.
Suposo que diu que han sortit malament en relació als taxistes privilegiats que ja disposaven de llicència. No crec que pensessin el mateix els usuaris i els nous taxistes.
Però els taxis han de passar la ITV, dur el permís de conducció en regla, tenir una assegurança, oferir confortabilitat, un cert nombre de places, capacitat al maleter, una determinada gamma superior d’automòbils, formació per part del taxista…
A veure. Una cosa són els requeriments tècnics, com la ITV i el permís de conducció que, tot i discutibles, a efectes dialèctics no els qüestionaré. Una altra són la resta de requisits. Quin problema hi ha si la gent prefereix preus més baixos a canvi de renunciar a determinades característiques com són el nombre de places i la gamma del cotxe?
L’administració té una regulació del transport i jo la defenso. Si deixéssim en mans del mercat aquest assumpte, els autobusos tindrien quatre graons i no tancarien ni les portes!
Disculpi, d’on ho ha tret això? Els restaurants no maximitzen beneficis servint mata-rates!
Nosaltres volem un taxi de qualitat i per això defenso la regulació.
Llavors entenc que vostè estaria a favor d’obligar els pakistanesos, per exemple, a convertir els seus foscos establiments en els lluents aparadors del Caprabo. No?
No. Tot el contrari.
Però si és el mateix cas!
Les regulacions són totalment diferents. En el cas de la venda d’aliments s’han de complir uns estàndards sanitaris per tal de no posar en perill la salut de les persones.
És justament el que li estava dient. Més enllà de les regulacions de seguretat, ja sigui la ITV o les inspeccions sanitàries, qualssevol hauria de poder oferir productes en les condicions que volgués. Però resulta que en el taxi no és així. Per què carai obligar a dur un maleter espaiós o un cotxe de gamma superior?
Si hi ha un accident i la maleta està a la zona de passatgers, aquesta pot ocasionar una desgràcia. De la mateixa manera, els cotxes d’una determinada gamma ens permeten minimitzar el risc de sinistres.
Llavors, seguint aquest criteri, per què no obligar els taxistes a disposar del cotxe més car i més segur del mercat?
Perquè els que nosaltres utilitzem reuneixen les condicions establertes per la normativa.
Això no és una resposta.
El volum del cotxe ha de tenir una confortabilitat mínima a fi que els usuaris hi viatgin correctament. Com que no es pot preveure el nombre d’usuaris que agafaran un taxi, el cotxe ha de comptar amb unes places mínimes.
Amb el mateix argument, el govern hauria d’obligar a les pizzeries a vendre només pizzes familiars. Però deixi’m canviar de tema. Fa uns dies, vaig llegir que vostès han prohibit als taxistes contractar assalariats. Digui’m que és mentida.
Doncs no. Nosaltres calculem les tarifes en funció de la demanda i de les llicències que hi ha. En els últims anys ha augmentat el nombre d’assalariats, amb la qual cosa, amb un mateix volum de negoci, els beneficis s’han hagut de repartir més. Això posa en risc el sou digne dels treballadors que comparteixen llicència.
La solució és molt senzilla. Desfacin-se de les llicències i permetin exercir de taxista a tothom que vulgui. Els assalariats que tant el preocupen deixaran d’estar subordinats als taxistes que disposen de llicència i podran muntar el seu propi negoci de taxis.
És impossible. Les llicències són propietat del taxista.
Però les han concedides vostès. Revoquin-les i alliberin el mercat.
Bé, el que farem serà observar quina és l’evolució de la crisi. Si comencem a remuntar, deixarem aquesta mesura sense efecte. Si la mala conjuntura econòmica segueix, haurem de valorar la seva continuïtat.
No sé per què, el seus plantejaments em recorden als plans quinquennals soviètics. Com pot una persona dalt d’una torre d’Ivori determinar eficientment l’oferta i els preus de tot un mercat?
És molt fàcil. Nosaltres estudiem el mercat del taxi i el volum econòmic que comporta. El sector del taxi fa 120 milions de viatges cada any. Controlem els recorreguts diàriament, l’ocupació mitjana, la recaptació. Aquesta informació ens permet prendre decisions encertades.
Doncs ningú ho diria. No creu que el mercat ho encerta millor? Vostès, a diferència del mercat, no disposen dels incentius necessaris per prendre les decisions correctes: els preus i els beneficis.
No hi estic d’acord, això és Alicia al país de les meravelles. Si apliquéssim el lliure mercat al sistema sanitari, molta gent no podria rebre atenció mèdica, tal i com passa als Estats Units. El liberalisme és insolidari, deixa tirat a la cuneta a una part molt important de la població.
No sé com s’ho fan, però sempre treuen el sistema sanitari nord-americà! La intervenció estatal és la causa principal de les persones sense assegurança mèdica als Estats Units.
Si algú t’ha explicat això, t’ha enganyat.
Si el mercat és tan dolent i la regulació tan bona, per què no determinar des de les institucions públiques tots els preus de l’economia? Si resulta tan convenient en el cas del taxi, no veig cap motiu per oposar-s’hi a la resta de sectors.
No. La resta de sectors disposen d’una gamma de preus en funció de determinats productes que permet l’accés a tota la població.
I resulta que, curiosament, el sector del taxi és una excepció.
Efectivament, si no fos així, deixaríem penjada gran part de la població.
No ens posarem d’acord, no pateixi!
Comments are closed.