Un impost inoportú de Brussel·les
La iniciativa de la Comissió respon a un intent de limitar les emissions de diòxid de carboni. Hi ha seriosos dubtes sobre si els motors de gasoil, que són majoritaris a l’Estat espanyol, produeixen més o menys diòxid per quilòmetre en comparació amb els de gasolina. També és dubtós que un increment impositiu mogui els conductors a canviar massivament els seus vehicles per altres de menys contaminants. En qualsevol cas, el que es discuteix és l’oportunitat mateixa de la mesura, encara que hi hagi un termini d’un any i mig abans de l’entrada en vigor.
La proposta de Brussel·les és poc oportuna perquè no és segur que tot Europa hagi sortit de la crisi d’aquí a un parell d’anys, i una pujada dels carburants tindria una influència directa en la inflació. Totes les mercaderies es pagarien més cares i no s’hauria d’excloure que l’ajustament de preus anés precedit d’una etapa d’inestabilitat i conflictivitat, com ha succeït en altres ocasions. Però és que, a més, una inflació elevada pressionaria les autoritats del Banc Central Europeu perquè augmentessin els tipus d’interès. És a dir, que la proposta de la Comissió perjudicaria el creixement econòmic. Estats com l’espanyol, amb una taxa de creixement dèbil i uns impostos sobre el gasoil comparativament baixos, serien, a més, els més perjudicats. Brussel·les ha de reflexionar. Defensa del medi ambient, sí; però en fase de creixement, no de crisi.