Teorema del taxi simètric. Recórrer la Diagonal en taxi de punta a punta val el mateix en qualsevol dels dos sentits
EL PERIODICO.BARCELONA
Molta gent que va passar la seva infància als anys 80 pensava que Jordi Pujol i Josep Lluís Nuñez eren la mateixa persona. El per què és un verdader misteri. L’estatura, els gestos, la presència constant a la tele…, casualitats i enraonies que es van estendre sense raó aparent. Amb el taxi, disculpin la recargolada reflexió, passa una mica el mateix. Existeix la percepció històrica, gairebé hereditària, que és un mitjà de transport lent i car, però un recorregut d’anada i tornada per la Diagonal demostra que l’actual xarxa de carrils bus-taxi de l’avinguda el converteix en una eina àgil, sempre que el conductor vulgui o sàpiga aprofitar-se dels semàfors que li donen prioritat i dels girs a la dreta prohibits a la resta de mortals.
La ruta comença a mig matí a l’entrada a la Diagonal per ponent. El cotxe el pilota Luis Berbel, president del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), a qui li agrada tenir el cotxe fresquet a una temperatura de 20 graus. El seu primer consell és «evitar sempre que es pugui el carril lateral», ja que els girs a la dreta solen col·lapsar un dels vials. Condueix amb aquell envejable sentit de la previsió tan propi d’aquest col·lectiu. Així, avança un bus que amenaça de parar, esquiva una moto que el vol tallar o endevina una furgoneta que intenta descarregar a la calçada. «Tenim l’olfacte molt desenvolupat, ningú coneix Barcelona com nosaltres», diu.
El primer carril reservat al transport públic apareix davant de la facultat de Química, poc abans del Palau Reial. Berbel lamenta que no existeixi un vial reservat just a l’entrada per Esplugues, ja que als matins la Diagonal «està especialment col·lapsada i és impossible avançar, cosa que posa molt nerviosos els clients». També inquieta la cruïlla amb Numància, on està permès girar a la dreta travessant la via des de la calçada central.
Fins a Francesc Macià, on per cert hi ha un semàfor que els dóna prioritat, el taxímetre marca 5,90 euros (3,5 quilòmetres de ruta). A partir d’aquí, l’estretor de l’avinguda tensa els nervis, ja per si mateix perjudicats «per culpa de la presència constant i perillosa de les motos al carril bus-taxi, sobretot, ciclomotors». Al passeig de Gràcia (7,80 euros, 1,3 quilòmetres més), s’ha d’evitar el lateral a qualsevol preu, fora que sigui imprescindible baixar per Pau Claris. Ja es nota que hi ha menys cotxes. «Molts han deixat la Diagonal perquè han baixat per Urgell, però aquí s’hi uneixen els que vénen de Balmes i Muntaner», apunta el dirigent de l’STAC. Més enllà de la cruïlla del passeig de Sant Joan, el trànsit es redueix dràsticament i el semàfor és més bondadós per a Mallorca i València, vies que travessen l’avinguda i que vénen i van a la Meridiana amb permís de les obres de l’AVE. A l’altura de Marina, taxi i bus perden el seu espai reservat, però no es troba a faltar perquè la gran majoria de cotxes que han entrat per Esplugues ja s’han difuminat per la ciutat. Segons l’ajuntament, només el 8% dels vehicles entren per un extrem i surten per l’altre.
Arribada calmada al Fòrum
L’últim tram comença a Glòries, on el taxímetre marca 12,40 euros. Fins al Fòrum, amb la Diagonal ja en format rambla des del carrer de la Marina, el taxista es permet una conducció assossegada, més pròpia d’alguna ciutat presa pel transport públic i no pel vehicle particular, com és el cas. Aquests últims tres quilòmetres fins a la plaça de Llevant estableixen un preu final de 16,15 euros després de 34 minuts de viatge.
Per comparar l’anada amb la tornada, el taxi del president de l’STAC es disposa a desfer el camí. Destí, casualitat, matemàtica o sort, cobrir l’avinguda des del mar fins més enllà del parc de Cervantes, a Pedralbes, requereix 33 minuts i –el més esgarrifós– 16,15 euros, la mateixa xifra que a l’anada. «Que consti que a primera hora del matí, si véns del nord, hauria sortit uns quatre o cinc euros més car», reconeix.
Berbel, amb el cotxe aturat, assegura que la Diagonal està «ben pensada per als taxis», encara que troba a faltar que la ciutat tingui més corredors ràpids, és a dir, que tant ells com el bus puguin anar enllaçant vials destinats al transport públic per augmentar tant la velocitat comercial com la satisfacció dels clients.
Comments are closed.