Taxi de grills

* Tot el sector està d’acord que calen mesures per reduir a Barcelona el nombre de vehicles al carrer i reflotar la recaptació
* Falta consens sobre cap on tirar i d’aquí a dues setmanes es convoca un referèndum per decidir-ho
* “La cultura del taxi haurà de canviar” Els taxistes alerten de la caiguda en picat de la recaptació
* El nombre d’assalariats i l’arrendament de llicències han crescut molt en els darrers anys, fins a saturar el mercat
BARCELONA. ANNA BALLBONA.- El sector del taxi a Barcelona i l’àrea metropolitana passa per una situació dramàtica. En l’últim any, es calcula que la recaptació ha caigut entre un 15% i un 25%, però és que aquest mes de gener les estretors sembla que s’hagin agreujat encara més. Segons el Sindicat del Taxi de Catalunya (Stac), sindicat majoritari, aquest gener ha caigut en picat, fins al 50% o el 70% en el pitjor dels casos. En vista d’aquest escenari extrem, el sector del taxi, tradicionalment dividit i atomitzat (i més ara, que té unes eleccions sindicals a la vista, per aquest primer semestre), té el repte de superar una difícil tessitura: acordar una primera mesura de xoc urgent per posar fil a l’agulla i mirar de sortir del pou.
En primer terme, totes les organitzacions i sindicats del taxi comparteixen una idea comuna. Cal reduir l’oferta, ara mateix excessiva per al nivell de demanda existent. Com s’ha de fer? Aquí comencen les complicacions. Dimecres de la setmana passada l’Institut Metropolità del Taxi (Imet) va reunir tots els agents del sector i, després d’una maratoniana reunió, no en va sortir cap acord concret. Sí la via de sortida d’aquest atzucac, que seria convocar un referèndum i que siguin tots els professionals del taxi que decideixin la primera gran mesura a prendre. Una vegada més, a la recerca del dificilíssim consens, i més en un sector carregat de particularitats.
Ara mateix, i segons va confirmar el president de l’Imet, Eduard Freixedes, sembla que hi ha tres propostes força clares que es portarien a referèndum en el termini màxim de dues setmanes, a falta que s’acabin de concretar en una nova reunió, demà passat.

Les opcions

La primera és la que ja va plantejar el mes de desembre l’Imet: fer un dia de festa cada quinze dies, que s’afegiria al que ja fan actualment, un dia de festa cada cap de setmana. D’aquesta manera, l’Imet defensa que s’aconseguiria treure 1.000 taxis cada dia dels carrers de l’àrea metropolitana. Es tracta d’una mesura que no acaba d’entusiasmar el sector. Sense anar més lluny, l’Stac veu aquesta mesura “insuficient” i “poc pràctica”, perquè creu que provocaria l’efecte col·lateral de més hores de feina la resta de dies.

La contraproposta de l’Stac, que seria una segona opció que es portaria al referèndum, és la regulació horària per als dies d’entre setmana: establir un màxim de divuit hores al dia de feina per als vehicles conduïts per més de dues persones (empreses amb assalariats) i un màxim de dotze hores al dia de feina per als taxis d’un sol conductor. Al novembre l’Stac va fer una consulta interna, amb més de 3.000 taxistes, i la seva opció va
rebre el suport d’un 85% dels professionals. Hi ha una tercera opció, encara, en la línia de la regulació horària, i plantejada per diverses organitzacions petites, que seria més dràstica: establir tres torns horaris de vuit hores.
Les regles d’aquest referèndum són clares, de moment: si el sector és capaç d’arribar a un acord que sigui legal, l’Imet l’assumirà i retirarà la seva proposta. Si no, la proposta de l’ens del taxi tirarà endavant el mes de març automàticament.

“La cultura del taxi haurà de canviar”

Espremut fins a l’extenuació, el sector del taxi a Barcelona reclama a crits noves vies urgents per agafar oxigen. Més enllà de la decisió immediata que surti del referèndum proper, les
organitzacions sindicals coincideixen a dir que cal un paquet més fort de mesures. Si no hi ha unanimitat en les accions, sí que hi ha llocs comuns en el diagnòstic.
Probablement com en altres sectors, en els darrers anys el taxi ha mirat cap a una altra banda. Ho demostra l’evolució del nombre d’assalariats (autònoms amb més d’una llicència o bé assalariats d’empreses), que ha crescut especialment en els últims quatre anys. Això lliga amb dos problemes que l’ofeguen: l’excés i l’arrendament de llicències. “El càncer principal són els arrendataris, que exploten les llicències a doble torn, això creix com bolets”, afirma José María Sánchez, del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC). Així, creu que hi ha hagut “una permissivitat exagerada” amb aquesta pràctica. Alguns d’aquests assalariats, segons els sindicats, treballen en condicions precàries. Hi ha casos en què sols estan assegurats quatre hores, però, en canvi, en treballen vuit. Per això criden a combatre “el frau del mateix sector”.
La Coordinadora Metropolitana del Taxi de Barcelona, que aplega 26 organitzacions del sector a la ciutat, alerta que la flota està “sobredimensionada”, que cal amortitzar llicències i aconseguir abaratir els costos. L’intrusisme, la competència dels vehicles de luxe i els grups de taxistes que treballen per a hotels (a través de comissions) són altres neguits del sector.
Quines són les possibles solucions? L’STAC ja estudia amb l’Institut Metropolità del Taxi opcions de “taxi compartit”. La idea seria que el taxi cobrís el servei de línies d’autobús allà on s’hagin eliminat o bé que substituís el servei de metro en els casos dels esdeveniments extraordinaris a les hores en què ja no funciona. La fórmula, encara molt verda, podria establir un preu molt més econòmic, lligat a l’ús de les targetes integrades i compartit entre diverses persones, i semifinançat per l’administració. “La cultura del taxi haurà de canviar, com haurà de canviar la de tot el país”, resumeix, contundent, el portaveu de l’STAC