Olga Abat, Carmen Bernuz i Carme Molí, més enllà del groc i negre
En aquesta ocasió fem un repàs entre les companyes que es dediquen a la nostra activitat al territori, analitzem les dificultats i avantatges que comporta per una dona exercir la feina i les raons per les quals varen fer aquest pas, realment no creiem que hagi d’haver-hi diferencia entre homes i dones a l’hora de treballar en el nostre ofici, però hem considerat oportú fer aquesta lectura des d’un punt de vista de gènere per donar visibilitat a totes les nostres companyes i animar-les a continuar entrant en aquest sector que tradicionalment ha estat ocupat per homes.
L’Olga fa quinze anys que es dedica al món del taxi a la ciutat de Girona, va començar l’any 2006. El seu nom complet es Olga Abat Muñoz, condueix un Toyota Prius plus, i juntament amb quasi 90 companys i companyes més donen el servei a Girona i Salt, tenen entre els dos municipis prop de 790.000 habitants, concretament a Girona en aquest moment són set les companyes que s’hi dediquen al món del taxi.
Que et va portar a fer-te taxista?
Bàsicament la raó principal va ser la necessitat de conciliar la vida laboral i la vida familiar, a ningú se l’hi escapa que a l’hora de tenir fills una dona o té més complicat que un home per poder conciliar nens i feina, i aquesta és una feina que m’ha permès dedicar-me sempre que ha estat necessari al meu fill.
Creus que encara existeixen dificultats per raó de gènere a l’hora de dedicar-se a aquesta professió?
No, és a dir, són molt residuals, la gent jove sobretot o veu com una cosa totalment normal, i si hi ha algun cas de masclisme, és molt puntual i minoritari, de fet pensa que a Girona en el cas dels autobusos és probable que ja siguin més dones que homes.
Quines raons donaries a altres dones per entrar en aquest ofici?
Per començar la llibertat d’horaris, aquest és un tema que quan tens nens petits és molt important, també és important que en el nostre cas et guanyes igual la vida si ets home com si ets dona, és a dir no existeix cap mena de bretxa salarial per motius de gènere. He aconseguit gaudir del meu fill i poder acompanyar-lo sempre que ha estat necessari, a més m’he guanyat la vida amb dignitat.
Sant Jaume d’Enveja és un municipi situat al delta de l’Ebre, a la comarca del Montsià, entre els seus prop de 3600 habitants hi treballen 5 taxistes, una de les quals és Carmen Bernuz Saura. La Carmen fa vint i-vuit anys que es dedica al sector del taxi, per cert que en aquesta població les dones són majoria entre el col•lectiu un fet diferencial que probablement tan sols passi en aquest municipi.
Que et va portar a fer-te taxista?
Després de casar-me vaig anar a viure a Sant Jaume, allà el meu sogre va fer l’ofici més de quaranta anys. Quan es va jubilar em van proposar que jo m’hi dediqués, i vaig acceptar. Ell em va ensenyar i em va posar al dia en tot el referent al sector i la peculiaritat de fer-ho en una població com aquesta. Vaig ser la primera dona taxista a Sant Jaume.
Creus que encara existeixen dificultats per raó de gènere a l’hora de dedicar-se a aquesta professió?
Crec que encara existeixen dificultats però ni més ni menys que en altres feines. La dona sempre ha de demostrar la seva valia pel fet de ser dona. Personalment i en part per al lloc on visc sempre he tingut el suport i empatia tant dels usuaris com de la resta de companys de professió.
Quines raons donaries a altres dones per entrar en aquest ofici?
Depèn molt del caràcter de cadascú, però la meva experiència em fa animar a altres dones a entrar en aquest ofici, jo utilitzo una paraula Mundologia, tens l’oportunitat de créixer com a persona en tots els aspectes que comporta fer aquesta feina, des d’aquí vull encoratjar a totes les dones a començar en aquest sector amb força i determinació.
Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca. Només té més al nord els termes de Sarroca de Bellera i de la Torre de Cabdella, que constitueixen l’apèndix que es veu en el mapa al nord del cos principal de la comarca.
La Maria Carme Molí González es va treure el carnet de taxista l’any 1991 per casualitat, bé, no ben bé per casualitat se’l va treure perquè en aquells moments encara havies de tenir un carnet especial per portar taxi i no el podies dur amb el carnet de cotxe bàsic com ara. En aquells moments a casa seva tan sols com a vehicle tenien el taxi i era molt important poder utilitzar-lo.
Que et va portar a fer-te taxista?
Com que ja disposava del carnet em vaig decidir l’any 2000 a començar a treballar amb la meva llicència a Senterada, posteriorment a l’any 2008 en vaig adquirir una altra, aquest cop a la Pobla de Segur.
Creus que encara existeixen dificultats per raó de gènere a l’hora de dedicar-se a aquesta professió?
No, és una feina que has d’estar molt lliure, saps quan comences, però no saps mai quan tornaràs a casa, al Pirineu els trajectes són llargs. Durant l’any els que fem transport escolar ens veiem obligats a fer front a les inclemències climàtiques, neu, pluja intensa, gel a les carreteres.
Quines raons donaries a altres dones per entrar en aquest ofici?
Si t’agrada conduir i el tracte amb la gent aquest és el teu ofici, de fet aquí al Pirineu tots ens coneixem i els trajectes tendeixen a ser llargs, és una altra forma de treballar que a les grans ciutats.
