Immigrants i imprescindibles: Taxistes
SER Catalunya pot avançar que el 45% dels taxistes de Barcelona i l’AMB són nascuts fora d’Espanya, però tenen la meitat de llicències pròpies que els que no són immigrants
A Barcelona i l’Àrea Metropolitana hi ha 14.207 taxistes, dels quals gairebé la meitat, 6.270, són nascuts fora d’Espanya. Això és un 45%. La diferència, però, és que els d’origen nacional tenen pràcticament tots llicència pròpia, mentre que la meitat dels nascuts a fora estan a sou d’un altre taxista.
Segons les dades d’AMB, dels 7.937 taxistes que són espanyols de naixement, n’hi ha 7.385 amb llicència pròpia. En canvi, dels 6.270 nascuts a fora, només 3.136 conductors tenen la seva pròpia llicència.
Els que tenen autorització pròpia són autònoms, mentre que els que no en tenen solen ser subcontractats d’altres taxistes que els empleen o comparteixen la llicència entre diversos conductors. Cal recordar que el preu actual d’una llicència de taxi a Barcelona i l’Àrea Metropolitana pot superar els 120.000 euros.
Una tradició històrica
“Sempre hi ha hagut molta immigració al taxi. Els anys 70′ éren persones nascudes fora de Catalunya que venien d’arreu d’Espanya, ara hi ha immigració estrangera”. Ho explica en declaracions a SER Catalunya Maria Teresa Carrillo, gerent de l’Institut Metropolità del Taxi (IMET), l’ens que regula aquest transport públic a la capital catalana i rodalies.
Carrillo explica que aquest sector és bo per als acabats d’arribar a Catalunya, perquè és menys precari que altres feines que, tradicionalment, fan els inmigrants quan arriben aquí, sobretot vinculades al turisme. “Les taxes estan regulades, i cobraràs el mateix independentment d’on hagis nascut”, assevera la gerent de l’IMET.
El 60% dels treballadors del sector de l’hostaleria a Catalunya són persones nascudes fora d’Espanya. Un de cada cinc migrants extracomunitaris acaba treballant a hotels, bars o restaurants. Per comparar: només el 4% de treballadors nascuts a Espanya es dediquen a l’hostaleria.
Munir Ahoui, que va néixer al Marroc però s’ha criat a Barcelona i fa 8 anys que té llicència de taxi, ho corrobora: “és un sector on pots guanyar-te bé la vida treballant a un lloc tranquil. A més a més, per les persones musulmanes té avantatges… No estàs a un bar en contacte amb l’alcohol, ni servint entrepans de llom”, explica.
Malgrat tot, encara hi ha desigualtats. Carrillo admet que paquistanesos i llatins, dos col·lectius molt nombrosos al sector, no s’asseuen a les taules dels òrgans de representació on es prenen les decisions. “Estem en contacte permanent amb ells, i de fet sí que tenen veu a través del gran sindicat [Élite Taxi], que ja ha incorporat moltes d’aquestes persones a la seva organització”, assegura.
Insolències dels clients i prejudicis
Munir explica que hi ha clients amb poca paciència que tenen poca tolerància cap als taxistes que fa poc que s’hi dediquen. Ell forma part de l’Associació Nova Generació de Taxistes, des d’on defensa els drets dels taxistes que han nascuts fora de Catalunya, fent suport a companys que venen de països àrabs.
“Tot és una transició. La gent arriba i vol aprendre la llengua, conèixer els carrers de la ciutat i oferir un bon servei. Tothom vol quedar bé amb el client, som els primers que ho sabem, però si algú ha arribat fa poc i domina poc la llengua, es pot tenir paciència”, relata.
També diu que malgrat que ell s’ha criat a Catalunya, molta gent se sorprèn quan el sent parlar català. Explica que és habitual que li diguin que “és el primer àrab que em parla català”… Cosa que ell troba comprensible tot i que li fa certa gràcia quan s’hi troba.
Malgrat tot, en Munir creu que calen tots els perfils al món del taxi. “Igual que tens un Albert o un David al taxi, també t’interessa tenir un Moustafa o un Mohammed. El Moustafa parla anglès perfectament, i el Mohammed ensenyarà la ciutat meravellosament al turista que vingui d’Aràbia Saudita. Tot encaixa”, conclou.
Font: SerCatalunya