Els fabulosos taxistes de Johannesburg

DES DE SUD-ÀFRICA
Toni Padilla
Sempre he mantingut una estranya relació amb els taxistes. M’agrada parlar amb ells, ja que, com que porten gent tan diversa, sempre saben històries, curiositats o anècdotes. A Sud-àfrica això no canvia, tot i que no funcionen igual. Per defecte, el taxista que et porta pacta amb tu la tornada. És a dir, li demanes que et porti a un restaurant i ell et vindrà a buscar a l’hora que tu prefereixis, tot i que sempre és millor trucar-lo abans per telèfon per assegurar-te que arribi puntual. Després de l’Argentina-Corea del Sud, un servidor i un company de Catalunya Ràdio ens vam esperar 45 minuts a 1ºC esperant el taxista.

Els taxistes intenten pactar amb tu la tornada per assegurar-se la feina, però pel que tothom comenta, difícilment intentaran prendre’t el pèl, ja que, de taxistes, n’hi ha de molts tipus, i els teòricament millors són aquells que et recomana i gestiona l’hotel on ets. Si un taxista vol ser massa llest i et cobra més, o en lloc de portar-te pel camí més ràpid et fa donar voltes com una baldufa, sap que no només s’arrisca a perdre un client, sinó molts, ja que el client es queixarà a l’hotel, i l’hotel no li trucarà més. És a dir, que el submón del taxi sud-africà explota la por de la delinqüència. Aquells periodistes que tenen un xòfer, sistemàticament senten històries de violència en boca del seu conductor, ja que així aquest s’assegura que el client no voldrà fer res sense ell. Els que tenen pactes amb els hotels, et recomanen no agafar taxis al carrer perquè no saps què et pot passar. I si en pares un al carrer, que ho he fet, et diuen que Johannesburg té els mateixos problemes que qualsevol altra gran ciutat i que els altres conductors exageren. D’aquests últims taxistes, n’hi ha de tot tipus: des de l’honrat fins al poc recomanable i sense llicència. I cap porta taxímetre. Tots escombren cap a casa, i la veritat vés a saber qui la té.

Durant els deu dies que ja fa que sóc aquí, ja m’he topat amb diversos tipus de taxista, com el blanc que porta un cotxe de luxe i et comenta seriós que li truquis sempre a ell, ja que la majoria de taxistes són negres, i els «negres no són de fiar». No penseu que era un afrikaner d’ulls blaus. No, era rus. Però ben racista.

Després tens el paio que va més perdut que jo per Johannesburg, però té por que tu te n’adonis, i truca per telèfon a algun amic per saber orientar-se. O els que et porten ràpidament i directament als llocs, amb un servei efectiu i et recomanen que no demanis taxistes blancs, ja que «són molt seriosos». Llavors tenim el blanc, també eslau, que escoltava òpera i no era racista, i el que em va fer esperar 45 minuts. Aquest últim, a més, va fer el viatge de tornada acompanyat de la seva dona. I, finalment, el taxista amb qui pactes la tornada i no apareix mai. Llavors, et toca espavilar-te tot sol, amb temperatures gèlides…
El Punt