Les demandes per ser taxista a BCN augmenten el 50% en un any

Radiografia del sector del taxi

• Només aproven l’examen el 40% dels inscrits, mentre que el 2000 el superaven el 90%

• El nombre d’aspirants s’ha multiplicat per vuit en una dècada i la meitat ja són estrangers

MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA. EL PERIODICO
Andrés fa 17 anys que està al capdavant d’una escola de taxistes i no havia esta mai abans tan pessimista. «Tot ha canviat per la necessitat de molta gent de treballar del que sigui. El taxi s’ha convertit en una professió refugi per a desocupats i immigrants i el nombre d’aspirants no para de créixer», resumeix, sense cap intenció de tancar la porta a ningú però sí de «mantenir la dignitat i la vocació» en aquest «combatiu sector». L’any passat, 2.203 persones es van sotmetre a examen per poder aconseguir la credencial de taxista. Des de començaments del 2010, amb tres convocatòries celebrades de nou de programades, ja són 1.025 els postulants, de manera que, si es manté la mitjana, l’any acabarà amb més de 3.000 sol·licituds, un 50% més que el 2009. Si es té en compte que l’àrea metropolitana disposa de 10.480 llicències en actiu i de 12.798 professionals al volant, no és difícil concloure que no hi ha carreres per a tots.
La crisi ha esculpit en aquest sector tres perfils molt diferenciats. Hi ha el fill del taxista, que heretarà la llicència, el cotxe i els consells i les advertències del seu pare; el ciutadà que s’acaba de quedar sense feina i busca una sortida suposadament fàcil en el taxi –«molts de la Seat o de la Nissan», apunta Andrés–, i l’immigrant, que després de veure les escasses oportunitats que brinda el mercat laboral creu que podrà trobar feina com a assalariat d’un autònom o d’un empresari que tingui unes quantes llicències, possiblement en els torns de nit.

CLASSES IMPROVISADES DE CASTELLÀ L’allau d’estrangers –pakistanesos i marroquins, majoritàriament– s’està convertint en un problema que després reverteix en la qualitat del servei. El seu baix o nul nivell de castellà obliga els professors a recórrer a l’anglès i a reduir el ritme ideal de la classe. «Donem més lliçons de castellà que de taxista i aquesta situació endarrereix molt la resta», assegura Andrés, alarmat pel fet que gairebé el 50% dels inscrits ja provinguin d’altres països. «Si són d’aquí o d’allà és el que menys importa, el més preocupant és que no coneixen res de Barcelona i molts no parlen el nostre idioma. L’ajuntament se n’hauria d’adonar i fer-hi alguna cosa, perquè el taxista és a vegades la primera i l’última impressió que s’emporta el turista de la ciutat», adverteix.
Aquesta situació, unida al fet que l’examen es va endurir fa cosa d’un any, provoca que en les tres convocatòries d’aquest any hagin passat la prova tan sols 415 aspirants, un 40,5% del total, mentre que l’any passat el van aprovar un 78,3%. Lluny, molt lluny queden aquells percentatges del 90% d’admesos registrats entre els anys 2000 i 2005.
L’examen de l’abril, al qual va acudir aquest diari, serveix de referència per traçar la radiografia del sector. Homes d’entre 25 i 55 anys, la meitat espanyols i la meitat estrangers, nerviosos per un control de gairebé tres hores que alterna preguntes en català i en castellà i que inclou un apartat de coneixements urbans que han de respondre sense guia. Andrés explica que molts immigrants van d’acadèmia en acadèmia «buscant la que té més exàmens amb la intenció de memoritzar-los i passar el tràngol com sigui».
Un altre tema preocupant és la «suplantació d’identitat», un engany que ningú ha demostrat però que tothom pressuposa. Aquest formador comenta que molts estrangers «amb el mateix cognom» aprofiten aquesta circumstància per fer-se passar per un altre i aconseguir-li el carnet de taxista sense que hagin d’obrir cap llibre o aprendre on són la Sagrada Família o la Pedrera.

UN BON NEGOCI PER A L’IMT / En aquestes circumstàncies, no és gens estrany que només quatre de cada 10 aconsegueixin passar el test. Això, però, no té per què ser una mala notícia per a l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), ja que per cada inscrit ingressa 117 euros. Des de començament d’any, aquest organisme ja ha recaptat 119.925 euros, i l’any passat va obtenir 257.751 euros. «No hi ha dubte que a ells ja els va bé que la gent suspengui les tres convocatòries», sentencia Andrés, que, malgrat el mal moment, no canvia el taxi «per res del món».