El taxista i la crisi

BARCELONA. EL PUNT. MANUEL CUYÀS.- Agafo un taxi al Paral·lel, i el taxista, un noi jove, em saluda pel nom i em pregunta com avancen les memòries de Jordi Pujol. És el primer a qui puc comunicar que aquest matí he entregat l’original del tercer volum i últim. El cotxe fa olor de net i sona a la ràdio una música suau. Caram, els taxistes. “No sé si ha observat que hi ha hagut un canvi generacional, en el nostre sector”. Ara que ho diu, el rejoveniment dels conductors és un fet comprovable. “En part és llei de vida i en part és per la crisi”. La crisi ho explica tot. Aviat explicarà l’essència de Déu. “Els joves abans preferien feines més lucratives. Els fills de taxistes no volien sentir parlar de la continuïtat del negoci, ni que tinguessin llicència per seguir-lo. Ja no hi ha feines lucratives”. El taxista m’explica que està casat, té una filla i viu a Cornellà. També té una hipoteca per pagar. “Surto de casa a les quatre de la matinada. És l’hora que la gent va a l’aeroport, sobretot el dilluns”. I a quina hora acaba la jornada, jove taxista? “Ara, a les set de la tarda, amb una hora per dinar. Abans podia fer-ho a les cinc, però la crisi m’ha obligat a dilatar-la”. Un tip d’hores. “No ho canviaria per res”. Miro per la finestra. Fa un dia esplèndid. Recordo aquells taxistes malhumorats –encara n’hi ha– que et passejaven per la ciutat en companyia d’unes emissores vociferants que feien que quan sorties del taxi estiguessis a punt de deixar córrer el que t’havia dut fins allí perquè no hi havia res al món que valgués la pena de ser fet ni viscut. “Quan haig de canviar la nevera, treballo més hores, també els caps de setmana. Això sí, sempre vull arribar a casa per veure la nena abans que vagi al llit”. Cada dia no deu fer el mateix calaix. “Hi ha dies que no agafes ningú, però l’altre vespre era a l’aeroport, i una parella: «Volem anar a Figueres». Els vaig preguntar si n’estaven segurs de fer-ho amb taxi. Ho estaven. L’endemà no vaig sortir de casa en tot el dia”. És aquí, gràcies. M’ha fet passar una estona molt instructiva. Records a la nena. “Saludi el President”. Caram, els taxistes, caram la crisi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *