Busquen una taxista de Barcelona, de nacionalitat equatoriana, per agrair-li un gest
El dimecres 15 de juliol vaig agafar un taxi per anar a la Clínica Barceloneta: com faig des de fa un temps, anava a visitar una familiar. Jo la vaig voler guiar pel camí que jo coneixia, tal com feia quan agafava un taxi. Però ella en va agafar un de més directe i, per tant, em va sortir més barat el viatge i em va recomanar que quan agafés un altre taxi li indiqués aquell camí. Feia un dia tan bonic, que li vaig demanar que parés uns carrers abans per tal de poder fer un petit passeig. Quan ja arribava a la clínica –tinc 84 anys i el meu pas és una mica lent–, una noia em va avisar que em cridaven des d’un taxi. Era la taxista que m’havia portat. Havia estat fent voltes fins que em va trobar per poder-me donar el moneder que m’havia caigut baixant del taxi. Amb la sorpresa només vaig donar-li les gràcies, però no vaig pensar a demanar-li com es deia ni em vaig fixar ni en la matrícula ni en el número del taxi. Només sé que és equatoriana. No sé si arribarà a llegir aquesta carta o si algú li farà arribar el meu agraïment, però he volgut fer públic aquest fet i desitjar-li molta sort en la seva feina, ja que les persones com ella fan que confiem més en la gent. Moltes gràcies!
